Festival de Sitges 2020: totes les claus de la 53a edició

Acostumat a les emocions fortes, agosarat i aventurer com el mateix cine del que es nodreix, el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya llança el seu desafiament al coronavirus entre el 8 i el 18 d’octubre en una edició marcada, com gairebé tot en aquests temps, per les limitacions que imposa la pandèmia: mascaretes, distància, higiene de mans. Serà, també, la seva primera edició en format híbrid, amb presència física als habituals temples cinèfils de Sitges i presència virtual per ‘streaming’.

Si organitzar un festival apassionat i desmesurat com Sitges sol ser una tasca titànica, aquesta edició té un punt d’heroica. Aquí intentem detallar les claus d’aquest Sitges 2020 tan estrany:

1. L’any de la plaga

«Aquest any tot serà diferent, però continuarà sent Sitges», ha afirmat Ángel Sala, director del festival, en la presentació oficial d’aquesta edició pandèmica. El cap de tot això es referia a «la imaginació, el terror i el món fantàstic» com aquest ADN tan propi de Sitges, que «ens ha mantingut molt vius en aquesta situació, que és de més ciència-ficció que mai». 

Tot i que podrien arribar a un aforament del 80%, l’organització s’inclina per no superar el 60%, per agilitar l’entrada i la sortida de la sales. «Aquesta edició ha sigut molt difícil de dissenyar», ha afirmat Mónica García Massagué, directora general de la Fundació Sitges. Amb menys aforament, òbviament, la previsió és una reducció de la venda d’entrades que altres anys, entre 15.000 i 20.000 menys, però atesa la situació excepcional no hi ha motius per a la lamentació. «El ritme de venda anticipat és l’esperat, amb una demanda molt forta en els dos caps de setmana», ha explicat Sala. «Més enllà dels problemes, era important que el festival se celebrés pels seus milers de fans i perquè la cultura és, més que mai, una expressió molt necessària», ha redundat Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges, en un acte en el qual ha sigut present, també, la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa.  

---

2. El concurs

El festival continua sense donar respir a la premsa acreditada: seran 33 (només dos menys que el 2019) els títols a concurs, alguns, un enigma, d’altres, ja amb aura de culte al seu voltant. Entre aquests últims figuren ‘She dies tomorrow’, odissea psicodelicoexistencial d’Amy Seimetz; ‘Relic’, el gran debut de Natalie Erika James, o ‘Possessor’, confirmació de Brandon Cronenberg després de la seva doblement premiada a Sitges ‘Antiviral’.

Hi ha més intriga al voltant d’‘Archenemy’, d’Adam Egypt Mortimer  (‘Daniel no es real’), que tindrà aquí la seva estrena mundial. El cine indie dels Estats Units estarà també representat per l’‘slasher’ hiperconnectat ‘Initiation’, de John Berardo; la petita comèdia apocalíptica ‘Save yourselves!’, d’Alex Fischer i Eleanor Wilson, i ‘The dark and the wicked’, la novetat de Bryan Bertino, autor de la magistral ‘Els estranys’.

A Sitges concursaran títols russos (espectacular ‘Sputnik’, d’Egor Abramenko), argentins (‘Inmortal’, de Fernando Spiner) i, és clar, estatals i catalans: ‘Baby’, de Juanma Bajo Ulloa; ‘Cosmética del enemigo’, de Kike Maíllo, i ‘La vampira de Barcelona’, de Lluís Danés. Però si una cinematografia arriba amb força, aquesta és la francesa. Del projecte de recolzament del CNC al ‘fantastique’ sorgeix ‘La nuée’, de Just Phillipot. Però també a concurs hi ha ‘Kandisha’, de Maury i Bustillo; ‘Le dernier voyage de Paul W.R.’, de Romain Quirot, o ‘Mandibules’, últim deliri de Quentin Dupieux, entre d’altres.

---

3. Més enllà de la competició

En secció oficial, tot i que fora de concurs, es podran descobrir ‘No matarás’, ‘thriller’ de David Victori (‘El pacte’), amb Mario Casas, o ‘Superdeep’, ciència-ficció russa a càrrec del debutant Arseny Sukhin. Rússia: una altra cinematografia que hem de vigilar de prop.

A les seccions paral·leles, les joies a descobrir es multipliquen. Seven Chances acollirà l’estrena estatal de ‘Host’, de Rob Savage, sensació indie del confinament. L’apartat Sitges Documenta inclourà ‘Be water’, gran documental de Bao Nguyen entorn de la peripècia vital i humana de Bruce Lee, del qual, per cert, es podrà veure ‘Fúria oriental’ a l’Auditori. Panorama Fantàstic és, aquest any, el xou de Brea Grant, perquè aquesta força motriu del terror indie dirigeix ‘12 hour shift’ i escriu i protagonitza ‘Lucky’, de Natasha Kermani.

I Grant reapareix, a més, a Noves Visions, com a actriu de ‘The stylist’, de Jill Gevargizian. En aquesta mateixa secció destaquen ‘Un efecto óptico’, una altra gran tombarella absurda de Juan Cavestany; ‘Black bear’, de Lawrence Michael Levine, col·laborador de Sophia Takal; la indonèsia ‘Impetigore’, o fins a tres títols argentins: ‘Los que vuelven’, ‘Marea alta’ i ‘El elemento enigmático’. Per quan no vulguem subtileses de cap classe, podem confiar en Midnight X-Treme: atenció a ‘The queen of black magic’, de Kimo Stamboel, antic 50% dels Mo Brothers.

---

4. Extra d’‘opera prima’

A més d’algunes ja esmentades com ‘Relic’, ‘Le dernier voyage de Paul W.R.’, ‘Superdeep’ i ‘The stylist’, Sitges 2020 acollirà moltes altres primeres pel·lícules. Fins i tot més que en anys recents, s’afirma la seva funció com a plataforma de revelació i enlairament.

Després de dirigir les sèries ‘El bosque’ i ‘Osmosis’ per a Netflix, Julius Berg debuta en el cine amb ‘The owners’, adaptació d’un còmic de Herrmann i el seu fill Yves H. L’artista conceptual Gavin Rothery (col·laborador de Duncan Jones a ‘Moon’) s’estrena com a director amb ‘Archive’, ciència-ficció emocional amb base d’intel·ligència artificial. Després de firmar episodis de ‘Happy valley’ o ‘Jessica Jones’, Neasa Hardiman dirigeix el terror viral ‘Contagio en alta mar’. La més coneguda com a actriu Romola Garai exhibeix dots darrere la càmera a ‘Amulet’. Jonathan Cuartas va rebre el premi especial del jurat a Tribeca per la seva ‘opera prima’, l’austera ‘My heart can’t beat unless you tell it to’. Zoé Wittock s’atreveix a enamorar una jove i una atracció de fira en el seu curiós debut ‘Jumbo’. Moltes primeres pel·lícules que no seran les últimes, ni de bon tros.

---

5. Menys convidats que altres anys, per raons òbvies

Una de les tristes conseqüències de la pandèmia serà la dràstica reducció de premiats en l’edició d’aquest any. Malgrat l’absència de convidats internacionals per les restriccions que imposa la Covid, Sitges 2020 es nega a guardar l’alfombra vermella i la desplegarà per rendir homenatge a quatre destacats noms del cine espanyol: l’actriu i cantant Nawja Nimri, que rebrà un gran premi honorífic;  el cineasta Paco Plaza, guardonat amb el Career Méliès, que atorga la Méliès International Festivals Federation; el dissenyador de so Oriol Tarragó, premiat amb una Maria honorífica, i l’actor Manuel de Blas, a qui s’entregarà el premi Nosferatu. 

---

6. Clàssics restaurats en 4K i retrospectives

Notícies relacionades

Entrades del Festival de Sitges 2020: Preus i com comprar-les

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

A Sitges hi ha espai no només per a les últimes novetats, sinó també pel que és antic i essencial. Aquest any, el festival celebra el centenari d’‘El gabinete del doctor Caligari’, de Robert Wiene, i rastreja la seva influència en el minicicle ‘Sombras de Caligari’. A més, es podran veure restauracions en 4K de ‘Flash Gordon’, ‘Desafiament total’ i ‘L’home elefant’, aquesta, com a colofó de la gala de clausura, en què David Lynch recollirà virtualment en principi el seu gran premi honorífic.  

D’altra banda, no es pot deixar de celebrar la tasca espeleològica de Brigadoon, festival alternatiu dins del festival. Aquest any rendirà homenatge als directors brasilers de culte José Mojica Marins (del qual es podrà veure ‘À meia-noite levarei sua alma’ a Seven Chances) i Ivan Cardoso, i indagarà en l’àmplia col·lecció d’imitacions de Bruce Lee de la Bruceploitation. Tot això, entre moltes altres curiositats, un bon assortiment de ficcions i documentals, com els dedicats a Sam Raimi o el dibuixant Albert Pujolar.