28 d’oct 2020

Anar al contingut

Mor l'actor i director teatral Hermann Bonnín

Serà recordat pel seu treball per unir cultura popular i avantguarda i per revitalitzar l'Institut del Teatre de Barcelona

El Periódico / Efe

Mor l'actor i director teatral Hermann Bonnín

L’actor i director teatral Hermann Bonnín ha mort als 84 anys. Ho ha comunicat aquest divendres la seva família. La seva filla, Nausicaa Bonnín Dufrenoy, ha destacat en un missatge a Twitter que el seu pare «ha fet un mutis tan elegant i discret com ha sigut la seva vida, sense fer soroll... ‘Escolteu aquest silenci’, deia el seu estimat Joan Brossa».

Nascut a Barcelona el 13 de novembre del 1935, Bonnín, que es va graduar a l’Institut del Teatre de Barcelona, serà recordat pel seu treball des de fa anys d’«unir cultura popular i avantguarda», tant des dels llocs que va ocupar al capdavant del Centre Dramàtic de la Generalitat o de l’Espai Brossa, com per la seva tasca com a director, amb una trentena d’obres a la seva esquena.

Va ser director de la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, amb seu al teatre Real de Madrid, entre el 1968 i el 1970, i va contribuir a revitalitzar l’Institut del Teatre de Barcelona quan el va dirigir entre el 1971 i el 1980.

Entre el 1982 i el 1988 va estar al capdavant del Centre Dramàtic de la Generalitat i el 1998 va ser cofundador, juntament amb l’il·lusionista Hausson, de l’Espai Escènic Joan Brossa, que el 2010 es va convertir en La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.

Va formar part del Consell Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura (1985-1997) i el 2013 va ser guardonat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) amb el Premi Nacional de Cultura per la seva «trajectòria innovadora en el món del teatre català».

L’any passat va ser nomenat membre d’Honor de l’Acadèmia del Cine Català, juntament amb Carme Elias, Assumpta Serna, Jordi Cadena, Elena Jaumandreu i Pere Sallent, i en un acte, al qual no va poder assistir, va enviar un escrit en el qual asseverava que aquest reconeixement li arribava «com un aire fresc» en un moment «en què es parla més de record i menys de projecte».

També va ser president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya entre el 1997 i el 2005.

Àmplia trajectòria

Com a director teatral, destaca la seva versió de ‘La Gavina’, de Txékhov, amb traducció de Joan Oliver, del 1979, un any en què també va treballar en ‘L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt’, en homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J. V. Foix.

Va dirigir obres d’August Strindberg, de Joan Brossa o el 1986, ‘Savannah Bay’, de Marguerite Duras, mentre que un any més tard s’encarregaria d’’És així si us sembla’, d’Eduardo De Filippo, i el 1999 va dur a terme ‘Para Federico un son’, amb textos de Federico García Lorca, amb el qual va obtenir el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció.

L’any 2000 va ser reconegut amb el premi Butaca a la millor direcció escènica per ‘La mà de mico’ de Salvador Vilaregut.

També va dirigir, entre d’altres, ‘El fabricant de monstres’, de Max Maurey; ‘Nausica’, de Joan Maragall; ‘Don Juan, príncipe de las tinieblas’, de Palau i Fabre, al teatre Español de Madrid, o ‘Retorn a Andratx’, de Baltasar Porcel.

L’any 2011 va tornar a dirigir una obra de Joan Maragall, ‘El comte Arnau’, i el 2013 ‘La meva Ismènia’, d’Eugène Labiche.

L’any 2015, al Festival d’Almagro va presentar la seva revisió de l’acte sacramental de Calderón de la Barca, ‘La cena del Rey Baltasar’, amb elements circenses, i on s’explora «a fons la dimensió de l’home i les seves contradiccions entre el bé i el mal».

Treballs com a actor

Com a actor va trepitjar els escenaris amb obres com ‘El banquet’, ‘Qui te per de Virginia Woolf?’ o ‘Electra’, i en cine va debutar l’any 1987 amb ‘La senyora’, de Jordi Cadena, amb qui va repetir un any més tard a ‘És quan dormo que hi veig clar’.

Va estar, així mateix, a ‘El llarg hivern’, de Jaime Camino, a ‘La ciudad de los prodigios’, de Mario Camus, i a ‘Volverás’, d’Antoni Chavarrías, entre altres projectes.

A la televisió va participar a ‘La febre d’or’, del 1993, de Gonzalo Herralde, i va ser director, juntament amb Sergi Casamitjana d’‘Andrea’, la qual va protagonitzar.

Va ser coguionista de pel·lícules com ‘Els papers d’Aspern’, dirigida per Jordi Cadena el 1991.

Va ser premi Nacional de Cinematografia i vídeo el 1994 pel curtmetratge ‘Refugiats i fugitius’; Premi Ciutat de Barcelona de Teatre el 2003 i era, des de l’any 2011, membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Va estar casat amb l’actriu Sílvia Tortosa i, posteriorment, amb l’estudiosa teatral i traductora Sabine Dufrenoy.