'Black beach': un estil de cine indeterminat

Després de mitja dotzena de curts i un debut en el llargmetratge en format intimista, ‘Amar’, extensió d’un curtmetratge anterior sobre una relació sentimental marcada per la urgència i la gelosia, Esteban Crespo fa el ràpid salt a una producció de més envergadura i característiques internacionals amb ‘Black beach’. Es tracta d’un ‘thriller’ parlat en castellà i anglès i ambientat en un país africà. El personatge encarnat per Raúl Arévalo porta una vida més o menys corrent. És executiu d’una empresa important i està a punt de convertir-se en soci. Llavors rep l’encàrrec d’actuar de mediador en el segrest d’un enginyer nord-americà a l’Àfrica.

El film narra així les tribulacions d’un individu fora del seu context habitual i submergit en una trama de conspiració i corrupció d’alta volada, amb la firma d’un important contracte econòmic pel mig. La tensió i incertesa que aquesta situació podria provocar (el personatge d’Arévalo no és per descomptat un espia, un agent secret o algú entrenat i dotat per a l’acció) no està materialitzada a la pantalla amb la força necessària, per la qual cosa ‘Black beach’ perd el transsumpte dramàtic que hauria de tenir un relat d’aquestes característiques.

Notícies relacionades

Mor Quimet Pairó, el maître que servia Dalí i Josep Pla al celler de ca la Teta de Figueres

Jean-Pierre i Luc Dardenne: «La classe treballadora pateix la síndrome d’Estocolm»

Arévalo apareix en algunes seqüències tan despistat com el seu propi personatge, atropellat pels esdeveniments: intriga internacional, conspiració geopolítica, segrest, negociadors, el paper d’una ONG i el de les Nacions Unides en tot el greuge... La resta de personatges tampoc acaben d’adquirir prou entitat, cas de l’interpretat per Candela Peña. La seva funció en la trama queda una mica diluïda i arraconada. L’ambientació tampoc hi ajuda. Potser la idea original és que sigui un lloc més indeterminat, però costa creure algunes de les coses que passen i es diuen en aquest país africà que sembla sorgir d’un còmic colonial.

‘Black beach’ resulta finalment una pel·lícula desequilibrada que juga les cartes de la producció per a mercats internacionals però no deixa de quedar-se en terra de ningú. Solvent a estones. Insuficient en d’altres. Reflex de cert cine nord-americà i, alhora, amb un clar intent de tenir un estil propi i diferenciat.