Mor Michael Chapman, director de fotografia de 'Toro Salvatge' i 'Taxi driver'

Quan es parla del Nou Hollywood, o dels films que van canviar el rumb del cine nord-americà entre finals dels anys 60 i la dècada dels 70, sempre pensem en els directors (Arthur Penn, Mike Nichols, Sam Peckinpah, Dennis Hopper, Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Steven Spielberg) o en els intèrprets (Warren Beatty, Dustin Hoffman, Faye Dunaway, Robert Duvall, Robert De Niro, Al Pacino, Karen Black).  Gairebé mai recordem aquells que van contribuir molt a l’essència de l’estil d’aquell nou Hollywood, els directors de fotografia.

Va ser molt important el paper de Laszlo Kovacks (‘Easy Rider’), Vilmos Zsigmond (‘Encontres a la tercera fase’, ‘El caçador’), Gordon Willis (‘El padrí’, ‘Manhattan’), John A. Alonzo (‘Chinatown’). Tots ells han mort en les últimes dues dècades. D’aquesta generació de mestres de la llum només en quedava viu Michael Chapman, que va estar actiu fins al 2007. Va morir diumenge passat a causa d’una insuficiència cardíaca a Los Angeles, als 84 anys, deixant darrere seu la il·luminació de títols fonamentals, tot i que la seva filmografia és la més reduïda dels de la seva generació.

Va treballar molt amb Scorsese, però també va fotografiar l’enfrontament amb el tauró blanc de ‘Tauró’ (1975), de Spielberg; la paranoica ‘La invasió dels ultracossos’ (1978), de Philip Kaufman; el fosc descens als inferns morals de ‘Porno dur’ (1979), de Paul Schrader i l’adaptació de la novel·la de Richard Price ‘Els rodamons’ (1979), també de Kaufman. Va contribuir amb la llum a la ironia retro de ‘Cliente muerto no paga’ (1982), de Carl Reiner, i va fer diverses incursions en el cine de gran espectacle amb títols com ‘Caçafantasmes 2’ (1989), d’Ivan Reitman, i ‘El fugitiu’ (1993), d’Andrew Davis.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

Abans de filmar els balls de Michael Jackson al videoclip de ‘Bad’ (1987), el seu últim treball amb Scorsese, havia estret llaços amb aquest director. Si haguéssim de citar dues de les pel·lícules més importants de Scorsese, segur que en gairebé totes les llistes apareixerien ‘Taxi Driver’ (1976) i ‘Toro Salvatge’ (1980). La fotografia de totes dues és de Chapman. La primera atrapa en color els barris baixos de Nova York, mentre que la segona captura en un blanc i negre gairebé documental la dura història del púgil Jake LaMotta.

La seva altra col·laboració amb Scorsese, no menys fonamental, va ser en ‘El último vals’ (1978): Chapman va contribuir de forma fonamental que aquesta filmació del concert de comiat de The Band sigui un dels rockumentals més elegants, estilosos i vibrants de la història del gènere.