30 nov 2020

Anar al contingut

EL LLIBRE DE LA SETMANA

Els nois de la Nickel: La fàbrica del dolor

L'excel·lent novel·la amb què Colson Whitehead va guanyar el Pulitzer té tots els números per a conventir-se en una feridora pel·lícula

Sergi Sánchez

Els nois de la Nickel: La fàbrica del dolor

He tingut un somni (ucrònic), en què l’adaptació cinematogràfica de Els nois de la Nickel, dirigida pel sensible Barry Jenkins (Moonlight), guanyava Òscars un darrere l’altre en una Amèrica demòcrata. Temps al temps: si la nova normalitat permet que el cine i la televisió tornin a invertir en projectes de prestigi, l’excel·lent novel·la de Colson Whitehead, premi Pulitzer 2020, té tots els números per traduir-se en un grapat d’imatges feridores. Això no significa que sigui oportunista, tot i que el moviment Black Lives Matter ens obliga a admetre que tot el que explica Whitehead es projecta en el present com si un científic boig hagués esborrat l’esdevenir de la història durant els últims 60 anys.

Com George Floyd el mes de maig o Jacob Blake fa uns dies, Elwood Curtis només és culpable de ser al lloc i el moment equivocats. La ironia de l’atzar l’empeny a pujar, sense saber-ho, a un cotxe robat, precisament per dirigir-se al lloc (¡la universitat!) on anava a accedir a una vida que, a l’Amèrica del segregacionisme, significava el paradís per a un adolescent de raça negra. Mala sort, perquè acabarà en un reformatori, l’escola Nickel, que és una fàbrica de dolor, una galeria de les tortures i vexacions més inimaginables, de la qual potser ni tan sols en podrà sortir viu. Whitehead, que s’inspira en el cas real d’un institut reformatori de l’estat de Florida on, el 2014, es van trobar les restes de més de 80 joves enterrats al jardí, explica el viacrucis de l’Elwood amb una economia expressiva que prefereix acariciar la humanitat dels seus herois –i la misèria dels seus brivalls, sobretot la del superintendent de la Nickel, el senyor Spencer– abans que cridar les veritats de la seva Gran Meta, això és: fer un exercici de memòria històrica per parlar del racisme endèmic de la societat nord-americana.

Així, la novel·la podria entendre’s com una variació carcerària d’un llibre de Mark Twain o Charles Dickens (tot el que té relació amb l’amistat entre l’Elwood i el Turner a l’escola Nickel), si li afegim el discurs de denúncia antixenòfob, la capacitat per pintar un context social convincent (l’Amèrica dels primers anys 60, els primers mítings de Martin Luther King, el naixement d’una consciència rebel contra el supremacisme blanc) sense carregar les tintes en el seu didactisme, i l’habilitat mestra per explicar el passat d’un personatge en tres pàgines de pura vida (les que narren, per exemple, la de la Harriet, l’àvia de l’Elwood, són espectaculars). Whitehead no necessita seguir les convencions de la novel·la-riu (i aquesta ho podria haver sigut, tenint en compte tot el que inclou en termes ètics i polítics) per explicar una història que continua sent rellevant el 2020. La precisa concisió de la seva prosa és, en realitat, un poliment, respectuós exercici de modèstia davant la magnitud de la tragèdia que continua travessant el dia a dia de tota una raça en un dels països més vergonyosament contradictoris del món.

ítem

Els nois de la Nickel / Els nois de la Nickel 

Colson Whitehead 

Literatura Random House / Periscopi 

Traducció:  Luis Murillo Fort / Laia Font 

224 /  245  pàgines  19  euros