Un tornado al terrat

A la llunyania sona el ‘Drive my car’ dels Beatles, però la música no procedeix de cap bar, sinó del terrat d’un edifici. I no és la dels estudis Apple Corps, sinó la del Centre Cultural La Bòbila. Quan arribes a aquest terrat del barri de Pubilla Cases et sorprèn la seva amplitud: té més metres quadrats que moltes sales de concerts. ¡I és a l’aire lliure! Les vistes són espectaculars, però el realment excepcional és que aquí dalt es poden celebrar concerts respectant totes les mesures de seguretat. L’accés és gratuït, però avui només hi han pogut accedir els qui van reservar la seva entrada fa dies.

El segell discogràfic digital Bestiar celebra així deu anys d’infatigable tasca visibilitzant grups del subsòl català amb tirada pels sons incòmodes. Avui, en aliança amb els locals d’assaig La Universal de L’Hospitalet, fan una mica més per aquests grups: els treuen del soterrani i els pugen al terrat. I fins a aquí dalt ha pujat gent amb samarreta de Circle Jerks, Nirvana, Television i de Vallcarca #ProuEnderrocs. El director del centre demana al públic que no es mogui de la seva cadira, ja que en qualsevol moment pujarà la policia. Això no serà un somrient passi de platja a l’estil Stay Homas. S’acosta tempesta.

Autodestrucció de l’ésser humà

El tornado el porta Tiger Menja Zebra, veterà grup d’exploradors de sorolls que aquests dies tanca una etapa d’«autodestrucció de l’ésser humà» després de vuit anys i tres discos de dedicació. Ho fan amb una descàrrega de ritmes industrials i veus saturades. Les antenes de l’edifici de darrere són un decorat formidable per a aquests sabotejadors de l’harmonia i el bon rotllo. Per tancar etapa amb més terrabastall, han fitxat dos bateries que, situats cara a cara, colpegen tambors i platerets en perfecta sincronia com siamesos connectats per bluetooth. Entre tots dos, els cervells del grup manegen la terrisseria electrònica, toquen baix i bateria i també colpegen platerets si s’escau.

El personal manté la compostura. A tot estirar, es colpegen les cuixes al compàs marcial de la música. ‘Anarquia i mal de cap’, van titular el seu últim disc. «A la puta merda tot», resa la samarreta d’un espectador. El dèbil equip de so impedeix al quartet exhibir el seu veritable potencial.  Tot i així, és un gran plaer percebre aquesta gran explosió de ràbia i distorsió en aquesta època de pandèmia i anèmia musical. El terrabastall ha alertat un veí que ha pujat al seu terrat per veure el concert com si fos a la zona VIP. Cada vegada que deixen de tocar, arriba la cridòria dels nens que encara juguen a la plaça.

La gent, obedient, només abandonarà els seus seients al final del concert i per lapidar els músics. El quartet ha decidit sotmetre’s a un escrutini i ofereix el públic que els llanci ous o pètals de flor en funció de si els ha agradat o no l’actuació. Rebran de tot i en gran quantitat. «m’ha agradat molt, però tinc més ganes de tirar-vos-en un», confessa una espectadora. I ou a la cara. (La ‘performance’ té el seu origen en el videoclip que van filmar fa vuit anys i on Tiger Menja Zebra llançaven ous a Mishima, Els Amics de les Arts, Dorian i algunes altres bandes que ningú recorda avui).

Xiulet, ‘culebrilla’, ‘punkitón’

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Fosqueja i el trio de pop cubista Wapísimo agafa ja el relleu. A partir del ‘Girls just wanna have fun’ de Cindy Lauper donen forma deforme a una cançó-monstre de set caps. Un xiulet, tres falsets, cinc pessics a la guitarra, i ja en tenen una altra. Dos esgarips, pausa seca, regateig del gadgeto-baix, buit, punteig ‘culebrilla’ i una més. La penúltima comença amb ritme ‘punkitón’ chiki-chiki bang bang. És tan juganera la seva manera de compondre, que fa estona que una nena de set anys de la primera fila els ha perdut el respecte i no para de vacil·lar-los.

L’èxit de convocatòria ha sorprès a propis i estranys. En pocs dies van volar les 60 entrades disponibles. Anys enrere suaven i desitjaven per arribar a atraure 40 persones. De sobte, una proposta condemnada a passar desapercebuda en èpoques d’ingent oferta musical, emergeix com una de les iniciatives més agosarades, segures i excitants de què es poden disfrutar avui dia. El pressupost de l’ajuntament de L’Hospitalet dona per al que dona i els grups cobren una misèria. Tot i així, Bestiar ja anuncia un altre sarau. Serà el 2 d’octubre. Com no, a l’únic terrat condicionat per afrontar tornados, huracans i tifons.