'La boda de Rosa': comprometre's a ser feliç

Alguns dels personatges que ha construït Icíar Bollaín al llarg de la seva carrera es trobaven sotmesos i anul·lats. D’altres, al contrari, tenien la capacitat de transformar les coses al seu voltant gràcies a la valentia i esperit rebel. En el personatge de Rosa conflueixen aquests dos camins antagònics a través d’un procés de transformació que ens portarà de l’asfíxia quotidiana de la protagonista, que viu pendent de les necessitats dels altres, a un alliberament personal a través del compromís amb ella mateixa.

La directora torna als seus inicis, a les històries petites carregades de significat i regala Candela Peña un dels personatges més bonics del cine recent: una autèntica heroïna quotidiana, una dona que s’ha oblidat d’ella mateixa per acontentar els altres i ara necessita estimar-se i respectar-se tots els dies de la seva vida. Com en una boda, però sense parella.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

A partir que la protagonista prem un botó imaginari per trencar tots els seus lligams, es produeix un autèntic terratrèmol al seu voltant i tots els que l’envolten es replantejaran la seva vida i acceptaran per primera vegada les seves misèries i fracassos. L’espectador també.

La boda de Rosa és una pel·lícula senzilla i lluminosa que parla de moltes coses, de reconciliació, del poc que ens escoltem de veritat els uns als altres i de com ens deixem arrossegar per la rapidesa i la urgència del temps en què vivim. Una pel·lícula de reflexió i gaudi.