'La boda de Rosa': comprometre's a ser feliç

Alguns dels personatges que ha construït Icíar Bollaín al llarg de la seva carrera es trobaven sotmesos i anul·lats. D’altres, al contrari, tenien la capacitat de transformar les coses al seu voltant gràcies a la valentia i esperit rebel. En el personatge de Rosa conflueixen aquests dos camins antagònics a través d’un procés de transformació que ens portarà de l’asfíxia quotidiana de la protagonista, que viu pendent de les necessitats dels altres, a un alliberament personal a través del compromís amb ella mateixa.

La directora torna als seus inicis, a les històries petites carregades de significat i regala Candela Peña un dels personatges més bonics del cine recent: una autèntica heroïna quotidiana, una dona que s’ha oblidat d’ella mateixa per acontentar els altres i ara necessita estimar-se i respectar-se tots els dies de la seva vida. Com en una boda, però sense parella.

Notícies relacionades

¿S’esgota la música urbana?

Fusió de tendresa i ràbia política

A partir que la protagonista prem un botó imaginari per trencar tots els seus lligams, es produeix un autèntic terratrèmol al seu voltant i tots els que l’envolten es replantejaran la seva vida i acceptaran per primera vegada les seves misèries i fracassos. L’espectador també.

La boda de Rosa és una pel·lícula senzilla i lluminosa que parla de moltes coses, de reconciliació, del poc que ens escoltem de veritat els uns als altres i de com ens deixem arrossegar per la rapidesa i la urgència del temps en què vivim. Una pel·lícula de reflexió i gaudi.