La Mostra de Venècia continua dreta amb Kontxalovski i Gitai optant al Lleó d'Or

Resulta evident que la situació sanitària a nivell mundial no és precisament propícia per a la celebració d’esdeveniments com els festivals internacionals de cine, que per la seva naturalesa exigeixen aglomeracions humanes constants tant a l’interior de sales de projecció com al voltant d’alfombres vermelles i en què, per tant, resulta impossible garantir les mesures de seguretat pertinents contra el coronavirus. I malgrat això, la Mostra de Venècia tira endavant en la seva convicció de celebrar la seva 77a edició d’aquí a poc més d’un mes, entre el 2 i el 12 de setembre; l’espectacle, com sol dir-se, ha de continuar.

Inevitablement, això sí, aquest any l’espectacle ho serà bastant menys. Abel Ferrara, Andrei Kontxalovski, Amos Gitai, Gianfranco Rosi, Lav Diaz, Luca Guadagnino i Álex de la Iglesia –que presentarà a la mostra el primer episodi de la seva nova sèrie, ‘30 monedas’– seran els noms propis més reconeixibles d’una programació que, d’acord amb el que han anunciat aquest dimarts els responsables del certamen, resulta excepcionalment limitada en termes de mida, rellevància i atractiu.

Aquesta minva respecte a edicions anteriors es posarà de manifest des de l’inici del festival. Com ja es va avançar dies enrere, la tasca d’inaugurar la Mostra aquest any recau sobre ‘Lacci’, de Daniele Lucceti, anatomia d’un matrimoni fuetejat per les infidelitats, el xantatge emocional i la culpa. Només hem de recordar que en edicions passades aquest honor va anar a parar a títols com ‘Gravity’, ‘Birdman’ o ‘La La Land’ –que van utilitzar el festival com la seva particular línia de sortida en la seva carrera cap a l’Oscar– per apreciar la diferència d’ambició. En qualsevol cas, que ‘Lacci’ sigui la primera pel·lícula italiana en els últims 11 anys a assumir la responsabilitat d’obrir el certamen és una mostra del fet que el festival, obligat per les circumstàncies, durant el seu transcurs pararà més atenció al talent local.

Aspirants al Lleó d’Or 

És necessari matisar que ni De la Iglesia ni bona part dels cineastes esmentats a dalt es troben entre els qui competiran pel Lleó d’Or a la Millor Pel·lícula. L’últim treball de Guadagnino, ‘Salvatore, The Shoemaker of Dreams’ és un documental sobre la vida del dissenyador Salvatore Ferragamo, i poc se sap del nou de Ferrara, ‘Sportin Life’, més enllà que també es tracta d’una obra de no ficció; pel que fa a Diaz, autor filipí que al seu dia va obtenir el màxim guardó en aquest festival gràcies a ‘The woman who left’ (2016), participarà en la secció paral·lela ‘Horitzons’ amb ‘Genus Pan’.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

I entre els autors que sí que aspiraran a figurar a dalt de tot del palmarès hi ha tres vells coneguts del festival: Gitai presentarà la comèdia dramàtica ‘Laila in Haifa’, Kontxalovski estrenarà ‘Dear Comrades’ –recreació d’una matança d’obrers russos que va tenir lloc el 1962–, i Rosi intentarà guanyar el seu segon Lleó d’Or amb el seu nou documental, ‘Notturno’, rodat al Pròxim Orient. El primer el va obtenir gràcies a ‘Sacre GRA’ (2013).

Per descomptat, les estretors que la Mostra patirà aquest any també es faran notar en la presència –o més aviat absència– de celebritats; Cate Blanchett i Tilda Swinton han confirmat que viatjaran a Venècia, la primera en qualitat de presidenta del jurat i la segona per rebre un premi honorífic. No obstant, ¿quins altres intèrprets i directors voldran viatjar amb les seves pel·lícules sota el braç –i els qui podran fer-ho, ateses les restriccions de trànsit aeri que potser seguiran vigents– a una de les que han sigut zones calentes de la pandèmia? Només és una de les incògnites que planegen aquest any sobre el certamen italià. I no està clar que els responsables, entossudits a erigir-se en organitzadors del primer festival cinematogràfic postpandèmia, tinguin les respostes clares. Segons va afirmar setmanes enrere el director artístic, Alberto Barbera, la Mostra serà «una celebració significativa de la reobertura que tots hem estat esperant i un missatge d’optimisme per al món del cine, que tant ha patit per aquesta crisi». Tant de bo tingui la festa en pau.