'The outpost': la guerra en cru

El film parteix dels esdeveniments referits per un corresponsal de guerra nord-americà durant el conflicte a l’Afganistan, fet que li atorga naturalisme però també una certa lectura política. És una pel·lícula més o menys tradicional de gestes bèl·liques, més crua i visceral, això sí, i té el seu interès principal en la manera de mostrar les relacions, primàries i de supervivència, entre els membres d’un petit destacament de soldats nord-americans en ple setge talibà. De fet, la pel·lícula recupera les nocions bàsiques del cine d’aventures i bèl·lic del Hollywood clàssic, quan reduïts equips militars occidentals eren capaços de vèncer un nombrós exèrcit rival. Aquí no passa exactament el mateix, però són tot just 50 soldats nord-americans contra gairebé mig miler de combatents talibans.

No hi ha heroisme ni falsa èpica, però tampoc qüestionament del que va passar realment allà. Rod Lurie, un cineasta que semblava desaparegut (Candidata al poder, Perros de paja), dirigeix amb aquest estil semidocumental que s’ha apropiat de bona part del cine bèl·lic contemporani a un grapat d’actors de l’anomenada segona fila (Caleb Landry Jones i un dels fills de Clint Eastwood, Scott, entre altres) acompanyats en ple combat per un més que secundari Orlando Bloom.