'Covid-451', la ficció són els altres

L’estranya realitat actual va fer coincidir dilluns l’amenaça d’anul·lació del Festival Grec i l’estrena d’un nou format de Sergio Blanco, una lectura dramatitzada gens convencional amb els espectres de la Covid-19 com a tema central de reflexió.

Multiplicant l’efecte de les seves sucoses autoficcions –pactes de la mentida en escena–, el dramaturg francouruguaià proposa ara l’alterficció. Cinc treballadors hospitalaris acompanyen aquesta vegada al també director per construir amb els seus testimonis i experiències un suposat cas greu d’ingrés per coronavirus.

«La veritat i la realitat no m’interessen gaire», sentim com es defensa Blanco en escena davant de les rèpliques que ell mateix ha escrit per als altres protagonistes. S’entra en un joc de miralls pirandelians que explota la presència de l’autor en escena. Veiem cosir gairebé en directe les costures de la ficció, fins al punt que els altres participants es veuen obligats a sortir en defensa de la realitat de les seves experiències personals. L’encert del càsting i la senzilla posada en escena, gairebé sense afectació, esquiven les trampes sentimentals que un tema tan actual podia haver disposat.

Engranatge introspectiu

Notícies relacionades

Trilla no veu motius per haver suspès el Grec de Barcelona

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

En canvi, l’engranatge introspectiu del text no encaixa tan bé com en altres lectures de format semblant (‘Memento mori’, aquest dimecres i dijous també al Lliure). Algunes escenes exageren el to de l’autoparòdia i, fins i tot, projecten associacions estranyes: ¿ficar-hi Batman per parlar dels ratpenats i la seva capacitat de transmetre virus? 

Tot i així, apareixen força encreuaments interessants de conceptes, com per exemple l’oposició entre els llenguatges de la ciència i l’art o la capacitat d’alleujament i curació que comparteixen teatre i medicina, associació casual però oportuna quan planejava sobre les sales l’amenaça de tancament.