Perifèrics i consumibles

Les ulleres de Woody Allen

A Oviedo un col·lectiu ha pres l'estàtua de Woody Allen com un mico de fira

zentauroepp2959938 allen oviedo200714133139

zentauroepp2959938 allen oviedo200714133139 / ARMANDO ALVAREZ

2
Es llegeix en minuts
Javier García Rodríguez
Javier García Rodríguez

Escriptor i professor de Literatura Comparada a la Universidad de Oviedo

ver +

A l’Oviedo letizià i clarinià hi ha un col·lectiu d’indignats/es que han pres l’estàtua de Woody Allen com un mico de fira o com el pito del sereno, sigui dit això amb tots els respectes al pito asturià i als serenos. Amb certa assiduïtat, el col·lectiu atempta contra Allen desconstruint les seves ulleres com ell mateix havia desconstruït Harry fins a gairebé fer-lo desaparèixer. El ‘comando Ulleres’ destrueix sistemàticament les febles patilles de Woody –ídol amb peus de fang– en un gest repetit d’animadversió original. Els comandistes ho fan, segons es desprèn del seu acte, per mostrar el seu rebuig al cineasta i per continuar insistint que el consistori retiri l’homenatge a qui ha sigut acusat de delictes injustificables (delictes, faltes, judicis i prejudicis). Hi ha un altre col·lectiu no menys nombrós de turistes del dia a dia que busquen el ‘fake’ Allen per retratar-se amb ell. Són majoritàriament persones a qui els agrada Vicky, els agrada Cristina i els agrada Barcelona, tot i que no acaba de convèncer-los del tot Javier Bardem, el dels ous d’or

. Woody Allen explica algunes anècdotes espanyoles en les seves memòries ‘A propósito de nada’. El rodatge a la capital catalana i a Oviedo, les seves visites a restaurants de ‘Cooltalunya’, el seu viatge a la ciutat asturiana per recollir el premi principesc i molts altres records dels seus 85 anys: somnis d’un adductor que es parteix l’eix. Allen és un jo, un això i un superjò majúsculs. És un cor grec en bacanal permanent amb una farra de jueus ultraortodoxos. Un espermatozoide fent trucs de màgia amb Èdip. Allen inventa un ‘Deus ex machina’ per quedar-se amb Mira Sorvino, poderosa Afrodita, tot i que no ho digui el guió. Allen és un alter ego de Woody, que és un intel·lectual obsessionat amb el sexe i la mort. Un vell actor sobreactuat en absurd diàleg amb Peter Falk. Un monologuista neuròtic, un còmic de la llegua viperí, un comediant que explica acudits com un cirurgià que opera sense sutures. Allen és l’home que va patentar Manhattan i va llançar bales sobre Broadway. Allen no és aquell a qui tothom li diu que l’estima. Allen va volar sobre el nus del truc. Allen és el vuitè passatger de si mateix, tot i que potser voldria ser el Woody Pride de ‘Toy Story’ –una altra joguina trencada– per poder dir «Algú ha enverinat l’abeurador».