'La lista de los deseos': temps de lleugeresa

El 2007 Rob Reiner va dirigir Jack Nicholson i Morgan Freeman a ‘O ara o mai’, una pel·lícula en què dos malalts de càncer s’escapaven de l’hospital per complir les seves últimes voluntats abans de morir. Aquest mateix esquema, però des d’una perspectiva femenina i colorista, és la que proposa ara ‘La lista de los deseos’, en que el director de ‘Señor, dame paciencia’ i ‘Los Japón’, Álvaro Díaz Lorenzo, compon una ‘road movie’ d’amistat i bons sentiments en què la malaltia es converteix en una raó per viure.

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Que ningú esperi massa profunditat, tampoc en uns diàlegs que basculen entre «una mamo a l’any, no fa mal» o «dones al poder, me too, el meu cony moreno». El seu caràcter naïf de vegades entendreix i d’altres provoca una miqueta de vergonyeta, tot i que mai arriba als nivells abissals de vergonya aliena que provocava ‘Los Japón’.

A ‘La lista de los deseos’ es mou entre la lleugeresa de les peripècies que emprenen les seves protagonistes (formidable María León) a través d’un viatge ple de trobades, amors i anhels complerts. Llàstima que el conjunt resulti massa superficial, tant en la seva visió de la malaltia com en la de l’empoderament femení, que arriba a la frivolitat quan passa per fer un ‘sinpa’ o tenir com a propòsit ficar-se al llit amb un danès.