HOTEL CADOGAN (24)

Els manuscrits no cremen

Navona publica una nova traducció del rus, a càrrec de Marta Rebón, d''El maestro y Margarita', l'obra cabdal de Mikhaïl Bulgàkov

zentauroepp25758454 icult  imagen del  libro  mijail bulgakov  y  evgeni zamiati200609154653

zentauroepp25758454 icult imagen del libro mijail bulgakov y evgeni zamiati200609154653

1
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Aquí, a l’Hotel Cadogan, un lloc fora del temps, on només s’arriba amb fe i imaginació, continuen encadenant-se els fenòmens estranys. Fa una setmana, quan van anunciar l’arribada de nous hostes al crit de «¡que venen els russos!», algú va vessar una garrafa de relliscós oli de gira-sol al vestíbul, es va desencadenar immediatament una inexplicable pluja de rubles al saló de fumadors i una de les criades va trobar un cap degollat sota un dels llits amb dosser. Però nosaltres ni ens vam immutar, i a les cuines es van disposar a complir sense queixar-se les ordres d’enllustrar els samovars, fer bona provisió de vodka i preparar safates generoses d’aperitius freds, que ells anomenen ‘zakuski’.

Tot i que curats d’espants, l’aparició, ahir a la nit, dels viatgers moscovites va fer que més d’un membre del cos de casa parpellegés d’incredulitat. Allà hi havia Mikhaïl Bulgàkov en persona (1891–1940), molt seriós i amb monocle, seguit d’una cohort satànica composta per Voland, príncep de les tenebres; Asaselo, àngel de la mort; i un gat enorme anomenat Behemoth. Va arribar la comitiva amb la formidable notícia que l’editorial Navona publicarà ben aviat ‘El maestro y Margarita’ en una de les seves exquisides edicions en tapa dura i en nova traducció de Marta Rebón; o sigui, cosa bona. Bulgàkov va esprémer-hi la seva immensa genialitat en un doble pla: una sàtira negra i hilarant sobre el Moscou dels anys 30 —les desaparicions polítiques, les delacions, l’escassetat de béns de consum i vivenda, els horrors de la vida als pisos col·lectius, la hipocresia dels intel·lectuals—, repuntada per l’obra que escriu el Maestro, l’amor de Margarita, sobre la tragèdia de Ponç Pilat davant de la crucifixió de Jesús a Jerusalem. ¡Ah, la culpa! Una obra mestra, una de les millors novel·les de la literatura universal la versió completa de la qual no es va publicar a l’URSS fins al 1973 i que va deixar almenys dues frases gravades en l’argila de la posteritat: «Els manuscrits no cremen» i «la covardia és un dels defectes més grans de l’home». ‘El maestro y Margarita’ en nova traducció, no se la perdin: a les llibreries a partir del 24 d’agost, dia del patriarca Sant Niphon de Constantinoble, segons el calendari ortodox.