VÍCTIMA D'UN CÀNCER

Mor el dibuixant i dissenyador Lluís Juste de Nin als 75 anys

Va ser el creador del dibuix de la Norma, símbol de la normalització lingüística catalana, i director creatiu de la firma de moda Armand Basi

10056546 59

10056546 59
lmmarco5974166 barcelona 08 03 2007     gente  juste de nin y antonio miro 200521133137
lmmarco426950 barcelona   4 03 2003    gente moda barcelona bcn fashion we200521133216
lmmarco247675 efe  08 02 97  b 121  barcelona 7 2 97   de izq  a drcha   j200521133155

/

4
Es llegeix en minuts

El dibuixant i dissenyador barceloní Lluís Juste de Nin ha mort aquest dijous als 75 anys a conseqüència d’un càncer, segons ha confirmat la seva família. A més de director creatiu de la firma de moda Armand Basi, Juste de Nin va ser el creador de la Norma, la nena protagonista de la primera campanya de normalització lingüística, ‘El català, cosa de tots’, impulsada per la Generalitat el 1992, a més d’una sèrie de llibres il·lustrats.

Des dels anys 60, Juste de Nin va participar en nombroses publicacions cíviques. Va fer vinyetes, caricatures i humor gràfic en diferents publicacions antifranquistes (PSUC, sindicats democràtics, Assemblea de Catalunya...) en les quals firmava com El Zurdo, així com il·lustracions d’articles de Manuel Vázquez Montalbán durant anys a ‘Mundo Obrero’.

En una entrevista, recordava: «Manolo va ser el meu referent, el meu mestre. Jo li il·lustrava els seus articles a la revista ‘Mundo Obrero’ que s’editava a París per l’òrgan central del Partit Comunista d’Espanya. Ens trobàvem cada setmana, jo llegia el seu article i l’il·lustrava, i després s’enviava de forma clandestina a París on es publicava i es distribuïa. Era una persona meravellosa a més d’un escriptor com pocs». 

Als anys 80, i per encàrrec de la restituïda Generalitat de Catalunya, va crear el personatge dibuixat de la Norma, amb textos de Tísner, que va ser la base de la primera campanya de normalització de la llengua catalana. «Vaig crear el personatge basant-me en una nena real, Anna Solà», recordava.

També en els 80 va col·laborar a la revista ‘Canigó’, dirigida per Isabel-Clara Simó, amb una pàgina setmanal on va donar vida a una sèrie titulada ‘Petant la xerrada’. En aquesta sèrie, a través dels seus dibuixos es comentava l’efervescent actualitat catalana i espanyola de l’època. En l’esmentat període, Juste de Nin ja firmava els seus dibuixos amb el pseudònim de L’Esquerrà.

Un senyor de la moda

Va entrar en el món de la moda a través de la seva mare, Mercè de Nin Sabi, cosina dels germans Armand i Josep Basi i Sabi, fundadors d’Armand Basi i introductors de Lacoste a Espanya. Ell mateix explicava que d’alguna manera s’havia de guanyar la vida: «Una part de la meva família, els Basi, que en aquell moment produïen la marca Lacoste, em van oferir treballar amb ells. Se’m va ocórrer que, a més del que ens venia dissenyat de França, nosaltres per la nostra identitat mediterrània, podíem dissenyar peces amb altres colors, amb altres formes que casessin més amb la nostra idiosincràsia. Armand Basi, president de la companyia, em va animar a llançar-me i vaig dissenyar diversos models que li vam presentar a Bernard Lacoste. Per a la meva sorpresa, li van agradar i em vaig convertir en estilista de la firma Lacoste. Em vaig integrar ja per complet a l’empresa Basi, i em vaig formar en totes les àrees on podia necessitar aprenentatge, i vaig tenir la idea que podíem fer una cosa nostra, diferent, totalment desvinculada de Lacoste, la nostra pròpia marca». Com a director creatiu d’Armand Basi li va donar projecció i empenta a la firma amb les seves celebrades desfilades a la Passarel·la Gaudí, en les quals sempre sortia a saludar després del carrusel final.

Un lluitador i un patriota

Després de conèixer-se la seva mort, el president de la Gereralitat, Quim Torra, ha destacat en un tuit que Lluís Juste de Nin «ha sigut un gran lluitador i patriota i un magnífic il·lustrador i dibuixant. Ha sigut un gran exemple, sempre disposat a ajudar i una persona amb un gran entusiasme en tot el que feia». També va tenir unes paraules per a ell després al Parlament.

 

Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, ha lamentat la seva mort i ha recordat el personatge de la Norma: «El recordarem sempre a través de la seva obra».

A ‘El Nacional’, el seu amic l’historiador i assagista Agustí Colominas recordava el seu compomiso amb l’esquerra. «Dibuixaves amb la mà esquerra, i no tots els que escriuen amb la mà esquerra són especials, tu sí que ho eres». També la seva figura, sempre elegant, amb la seva cuidada mitja cabellera, el seu bigoti blanc i el seu port elegant.  «A més d’artista visual i escriptor, també eres un home vinculat a la moda, especialment a la companyia que va fundar el teu cosí Armand Basi, perquè, malgrat que hauries volgut ser dibuixant, en ple franquisme caspós i lamentable vas decidir entrar en la clandestinitat i no podies publicar els teus dibuixos legalment. La consciència del compromís et va conduir a la política, la moda et va proporcionar els cigrons. Però la moda també casava amb el teu comportament de dandi. ¿Quantes vegades em vas dir que havia de cuidar els colors i les ocasions per vestir una roba o una altra?».

Notícies relacionades

Plataforma per la llengua i el Gremi de Llibreters de Catalunya també han vlgut reivindicar aquest dijous la figura de l’il·lustrador i dissenyador de moda com a «gran defensor de la llengua catalana».