32 gardènies per a tu

El dia a dia als geriàtrics s’ha vist dramàticament alterat. No només són focus d’especial gravetat, sinó que les persones ingressades no reben visites des de fa cinc setmanes. Moltes activitats també s’han cancel·lat. Una de les més enyorades a la residència Zoilo Feliu de la Bisbal d’Empordà és la sessió d’Eloi Castillo. Un dia al mes muntava una barreja de taller de memòria i revetlla ballable que revolucionava el galliner. Al març ja no es va celebrar i ningú sap quan tornarà l’Eloi amb el seu teclat. ¿Al juliol? ¿A l’octubre?

Carme Solà, directora del centre, explica que la música sempre ha sigut present en aquesta residència municipal. Les escoles de la Bisbal hi van a cantar nadales per Nadal. També els visiten corals i escoles de música. Miquel Abras va gravar allà un videoclip; sis anys després, costa veure’l sense que se t’encongeixi el cor. I sempre que actua al poble, la cobla La Principal de la Bisbal reserva una primera fila gratis als interns del geriàtric. Podria semblar un mal menor, però en aquesta residència van entendre aviat que tants mesos sense música podrien afectar la salut dels seus pacients. Va ser Dolors, la cuinera, que va tenir la idea: ¿i si demanava al seu gendre que li enviés un vídeo tocant alguna cançó des de casa? A falta de ball mensual, podria ser un bon pedaç. Ho projectarien a la pantalla de la sala i, vaja, una mica ajudaria.

Sanjosex, a l’aparell

El gendre de la Dolors no és cap altre que Sanjosex. El cantautor, veient que això d’anar gravant cançons de recolzament començava a perdre el sentit, es va posar a la pell dels destinataris, gent d’avançada edat, i va comprendre que el que necessitava aquesta audiència era música de la seva època. Es va asseure a la cuina i mirant a la càmera del seu mòbil va gravar una versió de la centenària ‘Rosó’. Sense res. Austera i commovedora. Escolteu-la i imagineu l’impacte que pot tenir en persones de la tercera edat que no abracen els seus familiars des de fa un mes.

Ja posat, Sanjosex va imaginar una mena de banc de cançons antigues en el qual qualsevol pogués donar versions. «No volia enviar una cançó, sinó una eina», resumeix. L’ajuntament de la Bisbal podria centralitzar la iniciativa. I allà entra en joc Adrià Cortadellas, cantant del trio de rock de garatge Fetus, que aquests dies ha deixat de bramar allò d’«el futur no els importa, és qüestió de prioritats» per centrar-se a editar i pujar a internet les gravacions que li arriben de tots els racons de la província de Girona.

El projecte ‘Cançons per la gent gran’ va arrencar amb els ‘tres tenors’ de la Bisbal: Mazoni amb ‘Dos gardenias’, Miquel Abras amb ‘País petit’ i Sanjosex. Ràpid es va sumar La Principal de la Bisbal amb ‘La santa espina’. I cada dia arriben, com missatges dins d’ampolles, vídeos que Cortadellas puja a la web. Hi ha participat Salvador Escribà, de La Salseta del Poble Sec, convidant l’audiència del geriàtric a cantar ‘Cielito lindo ’. I Germà Negre proposant-los el ‘Ball del fanalet’. I Olga Perxés, dedicant-los ‘Paraules d’amor’ al piano. I Carmen López, regalant-los dos pasdobles amb el ventall a la mà. Dissabte ja sumaven 32 vídeos de músics professionals, corals i familiars.

Cada tarda, les àvies més animoses se citen a la sala per visionar els seus favorits i les últimes novetats. Al ser a internet, les persones amb mobilitat reduïda poden veure-les a la seva habitació amb el mòbil. Aquestes cançons ja són una eina més per millorar la seva qualitat de vida. En qualsevol residència podrien utilitzar-les. Qualsevol persona, des de casa seva, podria fer-ho.

Tornada al passat 

Fa anys que la residència Zoilo Feliu ofereix sessions individualitzades de musicoteràpia a les persones amb deteriorament cognitiu important. Escoltar amb auriculars cançons importants en la seva vida reconnecten amb el passat quan, sovint, ja ni reconeixen els seus familiars. A l’entrada del geriàtric hi ha un cartell: «Encara que els records s’esborrin, la persona conserva sentiments i emocions. Fins a l’últim somriure, continua sent persona». En plena pandèmia, el lema cobra encara més vigència. «A una àvia que ja no es pot comunicar verbalment se li va il·luminar la cara quan va sentir ‘La santa espina’ i va començar a taral·lejar-la», explica entusiasmada la directora del centre.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Entre tantes iniciatives ‘online’ de músics que aquests dies volen entretenir els seus fans perquè no els oblidin, aquest projecte emet una il·lusió especial. S’intueixen altres intencions i efectes. D’entrada, s’adreça a un públic molt concret: el que pitjor està vivint la pandèmia. A més, ha brollat amb naturalitat i arrelat a un territori. Cançons per la gent gran és als antípodes del màrqueting pandèmic. Neix en un municipi amb llarga tradició musical on aquesta mena de vincles comunitaris sempre ha existit. «Mai ens han fallat els nostres músics», ressalta la directora del centre amb orgull bisbalenc.