04 d’abr 2020

Anar al contingut

QUÈ FER AVUI A BARCELONA

Quatre artistes repassen la història i les cançons del teatre musical

L'Almeria recupera aquest muntatge de petit format sobre l'evolució d'aquest gènere

Interpreten temes dels compositors més llegendaris i també els més contemporanis

Eduardo de Vicente

Quatre artistes repassen la història i les cançons del teatre musical

El teatre musical té llocs emblemàtics com el Paral·lel barceloní, la Gran Via madrilenya o el West End londinenc, però el paradís perdut de tots els amants del gènere és Broadway, el districte de Manhattan que s’associa a les grans representacions. Citar-lo suposa transportar-nos al centre de Nova York i somiar amb aquests espectacles que ja fa més d’un segle que fan disfrutar els aficionats. A aquest mític enclavament està dedicat un complet muntatge que acaba de reposar-se en una nova versió a l’Almeria Teatre i que pot veure’s els dilluns a la nit, Records a Broadway.

Els protagonistes es presenten vestits de cambrers. / JOAN PARERA

Actors, cantants i músics

La funció repassa la història del gènere des dels seus inicis fins als nostres dies per mitjà de breus anècdotes i algunes de les seves cançons més populars. Totes estan interpretades per quatre excel·lents cantants: Alexandre Ars, Ferran Enfedaque (tots dos a Carrie: el musical), el guitarrista Eudald Planchart i Joan Sáez (El futbol és així de gai, 9 to 5) que també s’ocupen de la part instrumental amb piano, guitarra i altres elements com un tambor o uns petits platerets.

L’espectacle repassa escenes de grans musicals de la història. / JOAN PARERA

A l’arribada, els actors vestits de cambrers ens porten fins a la nostra taula (es poden consumir begudes). Van elegantment vestits amb una camisa i pantalons negres i una jaqueta blanca. L’escenari està ocupat per uns focus i alguns estris teatrals com un bagul. Ens expliquen que són quatre joves a qui no els queda més remei que treballar en un bar novaiorquès (tot un tòpic) mentre esperen que els arribi l’oportunitat de convertir-se en estrelles.


  

Els primers anys del gènere

El clàssic Give my regards to Broadway, en versió catalana com la resta de cançons, obre la funció i ens recorden els inicis del carrer 42 i adjacents per passar a un altre tema inoblidable, el Fés de clown amb uns moviments que rememoren la versió de Donald O’Connor a Cantant sota la pluja. Es compten els primers passos de les Follies del mític empresari Florenz Ziegfeld o la revolució que va suposar l’aparició de George Gerswhin, escenificada amb A l’estiu (Summertime) de Porgy and Bess, un moment màgic amb llums càlids, deliciosos jocs de veus i gairebé a cappella.

Els actors repassen els millors moments del gènere.

Viatgem, a continuació, als anys de la llei seca i ens situen als bars on es reunien els compositors com Jerome Kern, Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II i els homenatgen combinant És un riu vell (Old man river, de Showboat) Oklahoma. I és que no paren d’aparèixer joves autors que renoven el gènere com Cole Porter que aporta gotes de sensualitat a Ja tinc calor (Too darn hot), número que aprofiten per barrejar-se amb els espectadors. Unes notes de l’Edelweiss  de Somriures i llàgrimes (The sound of music) serveixen per explicar l’insòlit fet que es va produir el dia en què va morir Hammerstein.

Aquest musical demostra la importància de les veus. / JOAN PARERA

Els grans autors dels anys 60 i 70

Stephen Sondheim protagonitza el següent bloc que arrenca amb un meravellós resum de les cançons de West Side Story que es converteix en una altra de les escenes inoblidables de l’espectacle amb un desenllaç que és una autèntica delícia. Però el festival Sondheim encara prossegueix per després passar a un medley amb temes com On són els clowns (Send in the clowns), Losing my mind o Being alive.


  

Els anys 60 i 70, la revolució psicodèlica i les drogues toves ens porten a Gospel i a Hair per entrar al món d’Andrew Lloyd Weber amb el seu Jesucristo Superstar hippy passant per Sunset Boulevard i Till I hear you sing (l’únic aprofitable de l’oblidada continuació del Fantasma de l’Ópera, Love never dies). No podien faltar els seus rivals d’aquella època, Schönberg i Boublil, els creadors de Miss Saigon, representats amb un dels temes més divertits de Los Miserables.

El divertit número de ‘Be or guest’. / JOAN PARERA

Els títols més recents

La següent etapa explica que una famosa factoria animada (que no esmenten però tots sabem de què parlen) s’apodera dels teatres amb les seves versions de les seves pel·lícules i l’aborden amb bastanta ironia i una mica de sorna per centrar-se en una divertida adaptació de Be our guest. El tram final consisteix en un repàs dels últims musicals creats per les noves generacions de Rent a Hamilton passant per Wicked. Un bis amb final sorpresa tanca aquest espectacle.

L’equip d’aquest muntatge sobre Broadway. / JOAN PARERA

És tot un regal per als amants del gènere que recordaran la seva història i les seves cançons de la mà de quatre meravellosos cantants que poden recordar els Jersey Boys i les veus dels quals empasten tan bé que, de vegades, fins i tot et sobren els instruments i desitjaries que cantessin més sense cap acompanyament. Destaca per les traduccions al català de les lletres tan fidels com cuidades (obra de Rosa Colell i Antoni Font-Mir, també director del muntatge), uns arranjaments posats al dia, obra d’Arnau Tordera (Obeses) i unes coreografies senzilles però eficaces i nostàlgiques (d’Alexandre Ars). Els artífexs de Broadway estarien satisfets i plorarien d’emoció...

    

        ítem
    

    

        

’Records a Broadway’

Lloc: Almeria Teatre (Sant Lluís, 64).

Horaris: tots els dilluns de març, a les 21 hores.

Preu: de 14 a 16 euros.

Més informació: www.almeriateatre.com