¿I si Hitler no hagués mort al búnquer?

Abraham Martínez gosa recollir el guant de les teories conspiranoiques que mantenen que Hitler no es va suïcidar el 30 d’abril del 1945 al búnquer de la cancelleria, en un Berlín a punt de caure en mans dels russos, esgrimint aquesta hipotètica no-mort com a excusa per parlar no només de nazisme, sinó també per alertar de l’actual auge del «neonazisme» en ‘Mi retiro’ (Bang Ediciones). El dibuixant ordeix una ucronia en còmic que des de la mateixa portada evoca la de ‘Mein Kampf’ (La meva lluita), el desgraciadament famós pamflet nacionalsocialista escrit pel Führer, només que aquí el líder nazi apareix sense bigoti, envellit i en batí.  

«El mal ens fascina i Hitler és el mal fet persona. No hi ha brivall de còmic més brivall que ell. Ens atreu perquè els que sí que sentim empatia i intentem posar-nos a la seva pell per intentar entendre’l no ho aconseguim. Això genera curiositat», constata l’autor de ‘Plutocracia’, còmic en què ja instava a la reflexió sobre un món dominat per una única empresa.

Martínez contribueix a alertar de la pervivència de les idees nazis. «No podem pensar que allò no tornarà a passar. Tot i que ja s’hagin complert 75 anys del final de la segona guerra mundial, hem de conèixer el que va passar perquè no torni a ocórrer. Ja ho advertia Primo Levi. Poden sortir molts més bojos com Hitler; s’ha de recordar que va començar guanyant unes eleccions... però d’una generació a l’altra les coses s’obliden», lamenta.   

El dibuixant imagina que el líder nazi va fugir del búnquer després d’afaitar-se el seu reconeixible bigoti i es va amagar primer a Espanya (a Mallorca) –«‘país de subhombres’», diu en el còmic– i després a l’Argentina, com van fer tants altres nazis després de la derrota. Les vinyetes segueixen la seva evolució psicològica, la d’algú que es creia destinat a dominar l’univers i que es veu obligat a ocultar-se com una rata mentre el món renega de les seves idees i de la seva sanguinària herència. 

Sense proves de la mort

Notícies relacionades

Les terribles memòries d'un soldat en la guerra de Hitler

Hitler: el moment en què va passar de bufó a Führer

«De fet, no hi ha proves que morís al búnquer. Existeix el testimoni d’alguns que van passar allà amb ell els seus últims dies, com la seva secretària, i com relata Joachim Fest en ‘El hundimiento’. Eren els seus incondicionals i això dona motius per dubtar. Fins i tot Stalin va dir que vivia i que va fugir a Espanya i a l’Argentina. Els russos van trobar un crani amb un forat de bala, però l’ADN ha demostrat que era de dona. I els americans van fer cartells d’‘Es busca’. No tenien tan clar que realment hagués mort», qüestiona. 

Però al dibuixant, afegeix, li és igual si va morir o no el 1945 –«i si va sobreviure mai es va mostrar»–. El que li interessa és constatar que les seves idees sí que ho van fer, i en el llibre sorgeixen reflexions que remeten a les ‘fake news’. «Els nazis, a través de Goebbels [ministre de Propaganda nazi], a força de repetir les seves mentides, les van convertir en veritat. És el que Foucault va anomenar normalització de la veritat a través del poder, igual que fa Trump. El ciutadà acaba perdent la noció del que és veritat i el que no, i aquesta mentida deliberada del poder obre les portes a qualsevol barbaritat, com la solució final contra els jueus».