Els Goya no s'obliden de les iaies

Una és una nouvinguda, l’altra una llegenda amb més de 60 anys de carrera. Benedicta Sánchez i Julieta Serrano es van convertir dissabte en dues de les protagonistes més especials i entranyables de la gala dels Goya. La primera va guanyar el premi a l’actriu revelació amb 84 anys per la seva interpretació d’una dona que rep l’arribada del seu fill tancat per provocar incendis en un poble de la Galícia profunda a ‘O que arde’, d’Oliver Laxe.

La segona no necessita carta de presentació, és una de les presències històriques del nostre teatre i el nostre cine, porta a les taules des de la dècada de 1950 i ha treballat amb Jaime de Armiñán, Carlos Saura, Javier Aguirre, Josefina Molina i Cecilia Bartolomé en alguns dels seus projectes més arriscats i valents, perquè ella sempre va ser la més moderna entre les modernes. Després arribaria la ‘movida’ madrilenya, els primers 80 i ‘Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón’, on va entrar en contacte amb un joveníssim Pedro Almodóvar que la tornaria a reclutar per a la iconoclasta ‘Entre tinieblas’ per interpretar la mare superiora heroïnòmana de l’ordre de les Redemptores Humiliades. Tornaria a coincidir amb el manxec en tres ocasions més, entre elles la seva icònica aparició a ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’, però fins a la seva recuperació a ‘Dolor y gloria’ per la qual ha guanyat el premi a l’actriu secundària amb 87 anys, havien passat ja tres decennis. Mai havia guanyat un Goya.

Benedicta Sánchez va ser la primera en pujar a l’escenari de la 34a edició dels Goya. No tenia experiència prèvia en el cine, la seva filla la va portar a un càsting i Oliver Laxe va saber que dins d’aquesta dona forta com una roca i amb una energia titànica hi havia la seva protagonista. No es va equivocar. Cada aparició seva en pantalla enamora l’espectador. «La vida et dona sorpreses», va dir durant el seu discurs. «I a mi m’ha regalat participar en aquesta pel·lícula. No hi ha princesa que hagi rebut millor tracte del que m’han donat a mi».

Notícies relacionades

Goya 2020: 'Dolor y gloria' arrasa en la gran nit d'Almodóvar i Banderas

El triomf als Goya segella la reconciliació d'Almodóvar i Banderas

Nascuda a O Corgo (Lugo), Benedicta es va expressar en el seu idioma matern i va dedicar el premi a Galícia, «miña terra meiga». Va treballar al camp guardant vaques i cabres, va ser mare soltera, va emigrar al Brasil als anys 60 i allà es va quedar 15 anys en els que va fer de tot, fins i tot va ser fotògrafa amb el seu propi laboratori.

Va ser el seu un dels moments més emocionants de la nit. Ni ella mateixa s’ho esperava, i sobretot li feia il·lusió per «aquests nois tan macos del rodatge de la pel·lícula i per Oliver Laxe». «Ajudin-me, em falten les paraules, diguin-me coses perquè pugui dir-les», va interpel·lar el públic que la va abraçar amb un aplaudiment. El seu «no s’oblidin de la iaia» dedicat als seus nets es va convertir en pocs minuts en ‘treding topic’ com una preciosa reivindicació al record de la nostra gent gran.