L'Acadèmia del Cine reivindica «un país de convivència i respecte»

El president de l’Acadèmia de Cine, Mariano Barroso, ha reivindicat un «país de convivència i de respecte» amb què la gent del cine s’identifica, i ha destacat tant el reconeixement internacional com l’assistència a les sales, que ha donat la segona millor dada de la dècada.

Barroso, que ha iniciat el seu discurs a la gala dels 34 Premis Goya expressant la seva solidaritat amb els afectats a Màlaga i al litoral mediterrani per les inundacions, ha assegurat que el 2019 ha sigut un bon any d’assistència a les sales, però també de reconeixement internacional per al cine espanyol.

Reconeixement com el rebut al Festival de Venècia per Marta Nieto, la protagonista de «Madre». O Antonio Banderas a Cannes, i ara nominat a l’Oscar per «Dolor y gloria». També a Cannes van ser premiades «O que crema», d’Oliver Laxe, i «Liberté», d’Albert Serra.

També ha citat «El laberinto de las tortugas», premi a la millor pel·lícula d’animació europea; «Klaus», nominada a l’Oscar; «Dolor y gloria», de Pedro Almodóvar, nominada als Globus d’Or, als Bafta, i a l’Oscar.

Any Berlanga

A tots ells els ha agraït que donin a conèixer el talent, les realitats i els somnis d’Espanya per tot el món: «Perquè la veritat és que si algú, en qualsevol lloc, i en qualsevol època, vol conèixer de primera mà la nostra realitat, el millor que pot fer és veure les nostres pel·lícules».

Ha aprofitat per anunciar que l’Acadèmia de Cine declararà el 2021 Any Berlanga, per celebrar el centenari del seu naixement. «Això ens ajudarà a entendre algunes de les coses que hem viscut al nostre país últimament», ha indicat.

El mateix passaria si veiessin una pel·lícula de Pepa Flores, que avui rep el Goya d’honor. Cintes que transmetien que encara en els temps mes difícils «l’alegria, real o imaginada, és innegociable», ha recalcat el president de l’Acadèmia.

Convivència i respecte

Notícies relacionades

Goya 2020: 'Dolor y gloria' arrasa en la gran nit d'Almodóvar i Banderas

Amaia i Celia Flores recorden Marisol

I ha explicat com la gent del cine vol reivindicar «el país amb què s’identifica. Un país de gent que treballa en silenci, concentrada i sense escarafalls. Un país de convivència i de respecte. Un país de totes i tots».

El cine espanyol està ple d’aquesta gent, desenes de milers de famílies de les quals algunes malviuen, ja que per a molts d’ells «l’atur i la precarietat continuen sent tossuts i cruels companys de viatge». I ha indicat que la funció del cine és «trencar prejudicis, clixés i estereotips».