LA VIGÈNCIA DE L'AUTOR D''HOMENATGE A TERESA'

Ovidi 25, contra l'amnèsia a Barnasants

L'homenatge a Ovidi Montllor en el 25è aniversari de la seva mort obre la nova edició del festival de cançó d'autor a les Cotxeres de Sants

Ovidi 25, contra l'amnèsia a Barnasants

Jorge Gil

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Els 25 anys transcorreguts des de la seva mort no han fet d’Ovidi Montllor  una figura llunyana o circumscrita als erudits de la cançó, sinó que, contra pronòstic, la seva obra i la seva aura com a referent de vida interpel·len ara generacions joves sense que això suposi un exercici de mitificació, veient-lo com a «amic i company». Així ho expressen els membres d’Ovidi 25, el grup que obre aquest divendres la 25a edició de Barnasants a les Cotxeres de Sants, un recital que viatjarà les setmanes vinents a Centelles, Castelldefels, Girona, Manacor (Mallorca), Vilafranca del Penedès i Balaguer.

Ovidi 25 és l’evolució del trio Ovidi 3, creat per Borja Penalba, David Fernàndez i David Caño, i que es va convertir en quartet amb l’ingrés de Mireia Vives. Ara, la tipografia d’Ovidi 25 juga amb un hipotètic Ovidi 5, on el cinquè membre ve a ser «la gent» que ha mantingut el cantautor i actor com a «persona que no caduca», explica Fernàndez, exdiputat, periodista i guitarrista, que destaca la «paradoxa» que representa, la vigència de l’artista «25 anys després». I havent passat 55 anys des que arribés a Barcelona amb «500 pessetes, tres llibres i una maleta de fusta des del seu Alcoi fabril i tèxtil, portant amb si la seva llarga tradició llibertària».

Els ‘okupes’ del Palau

Com assenyala Fernàndez, les cançons de Montllor, com ‘Perquè vull’, ‘Va com va’ o ‘Sí, senyor’, amb el seu lliure pensament, la seva crítica al poder i la seva consciència obrera, «es diria que van ser escrites ahir a la nit», i és per això que al seu dia van connectar amb «una generació de joves crescuts en democràcia i en amnèsia, que van descobrir Ovidi quan ell pràcticament ja estava ‘de vacances’. Com ells mateixos. «Quan érem punks, el 2004, i Inadaptats van fer aquell disc d’homenatja Ovidi, i quan vam ser ‘okupes del Palau el 2006’, indica en al·lusió al concert ‘L’Ovidi se’n va a Palau’, que, com tants d’altres, es va organitzar «sense demanar permís ni perdó, a peu de carrer i d’ateneu». Significativament al sud, on Ovidi es va convertir en una figura inspiradora «en un País Valencià on el PP va deixar un paisatge devastat».

Els homenatges són més interessants «quan els fa la gent, des dels marges i les tangents», estima. I a Ovidi Montllor, les institucions mai se li van donar gaire bé. «En cap pla de política cultural, especialment en el pujolisme, se li va posar com referència per conèixer, estudiar o aprofundir», lamenta David Fernàndez. Però «l’únic detector de mentides és el pas del temps».

El Leó Ferré d’Alcoi

Notícies relacionades

Aquest és el recital «més ‘ovidià’» del grup, integrat enterament per cançons del cantautor, apunta Borja Penalba, cantant i guitarrista associat al llarg dels anys amb artistes com Feliu Ventura, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Segons el seu parer, Montllor va ser «el Léo Ferré dels Països Catalans, una barreja de música, acció, dicció i instrumentació». Ovidi 25 recorrerà les successives etapes de l’artista a partir d’una «reactualització de les cançons», afegeix el poeta David Caño.

Montllor moria a Barcelona el 10 de març de 1995, en una època en què Barnasants «s’estava cuinant», com recorda el seu fundador i director, Pere Camps. El naixement del festival es va consumar un any després, tota una metàfora de la seva destinació com a portador de la flama de la cançó. En el seu 25è aniversari, la mostra reivindica «un espai per a l’ateneu de la cançó d’autor» alhora que, vist com trontollen els pressupostos públics, obre una campanya de finançament col·lectiu i busca «socis» per crear l’Amical Barnasants. Objectiu: crear una «gran associació d’activistes de la cultura».

Temes:

Barnasants