Els tèrmits i el fang

He deglutit amb autèntica compulsió ‘El fiscal, la presidenta y el espía’, la sèrie sobre el cas Nisman, dirigida per Justin Webster. Potser perquè la mort del fiscal argentí Alberto Nisman s’ha convertit en el cas JFK argentí, en un cúmul d’especulacions i opacitats.

El 18 de gener del 2015, el cadàver del fiscal argentí va aparèixer al lavabo del seu apartament de Buenos Aires amb un tret al cap. Nisman investigava l’atemptat contra l’Associació Mutual Israeliana Argentina (AMIA) que va passar el 1994, en què van morir 85 persones; i havia denunciat davant la Justícia a la llavors presidenta, Cristina Fernández de Kirchner, per presumptament encobrir els autors de l’atac terrorista a canvi d’un pacte comercial amb l’Iran. Tot i que la tesi inicial que es va estudiar va ser la d’un suïcidi, la Cambra Federal de Buenos Aires va donar per provat que el fiscal va ser assassinat d’un tret al cap. Tot i així, no hi ha acusats, i les versions respecte a l’autoria són variades i complexes.

Però la sèrie es titula ‘El fiscal, la presidenta y el espía’ per alguna cosa. El documental dona llum sobre l’excap de la contraintel·ligència argentina Jaime Stiuso, que va col·laborar amb Nisman a ¿aclarir? els vincles internacionals de la causa AMIA. Poso entre parèntesi el seu paper, perquè si hi ha un personatge tèrbol i poc clar és aquest exespia que ningú va poder doblegar en democràcia.

Notícies relacionades

De l’angoixa a la calma

Ombra aquí, ombra allà

La sèrie recorda la màxima d’un altre documental, ‘Termitas’, sobre la corrupció espanyola. Deia el jutge Elpidio Silva que la delinqüència econòmica organitzada és invisible, com el tèrmit. I que corca qualsevol institució de l’estat fins a laminar-la. La invencibilitat del tèrmit no es basa en la seva corpulència, en el seu poder o en la seva perillositat directa. El poder del tèrmit es basa que opera en silenci, en la foscor.

Aquesta sèrie va encara més enllà i ens planteja una possibilitat també aterridora: una vegada han operat els tèrmits, si es narra una conspiració que ho enfangui tot i hi ha descrèdit institucional, no hi ha res més destructiu. Només s’ha d’esperar que res es resolgui. Perquè res ho farà.