Javier Camarena: «Vull transcendir els cercles operístics»

Ambiciós, simpàtic i compromès amb les noves generacions de cantants que, com ell, aspiren a deixar la pell en aquesta cursa de fons que és la lírica. Així és Javier Camarena, aclamat tenor mexicà que aquest dissabte cantarà al Liceu àries de Donizetti, Bellini i Verdi però també de Gounod i Lalo. Després d’esgotar-se les localitats, s’han posat a la venda cadires per seguir l’actuació des de l’escenari, com va passar amb Pavarotti i Kaufmann. 

-En el seu instagram posa ‘Happy tenor’. Motius no li falten, amb el seu èxit.

-L’èxit és fruit d’un llarg treball. Les coses passen per alguna cosa i tot arriba en el seu moment. El meu recital en el Liceu, que obre una gira per Espanya que anirà a Sant Sebastià, Oviedo, València, Madrid i Màlaga, celebra 15 anys de carrera. Això són 15 anys de feina i de disciplina que van precedir 10 més d’estudi perquè convertir la veu en una cosa meravellosa requereix un gran esforç. 

-¿Què aspira per al futur?

-Continuar treballant. Hi va haver una època en què havia d’acceptar el que m’oferien. Ara puc seleccionar jo què vull fer.  La meva intenció és poder seguir creixent com a artista i formar-me amb el repertori que consideri més convenient.

-Però, algun somni tindrà.

-¡Molts! Un d’ells és debutar a La Scala algun dia. He actuat a grans teatres però allà, mai. També m’agradaria fer una gira per tot Llatinoamèrica, que requereix temps, i participar en projectes al marge del cercle operístic.

-¿A què es refereix?

-M’agradaria treballar amb un altre tipus d’artistes. Un pot quedar-se amb els elogis dels fans de l’òpera però cal anar més enllà. Si un està còmode amb el nínxol de teatres que ja tenen un públic captiu d’òpera no canviarà res. La meva idea és transcendir els cercles operístics. El públic de l’òpera sempre existirà però s’ha de renovar. El nostre compromís com a cantants és fer arribar a les noves generacions l’experiència màgica de l’òpera.

-Molta gent creu que es necessita un coneixement previ per disfrutar d’aquest art...

-¡Però no és així! Si quan veus una pel·lícula no ets un expert en cine o quan vas a un concert de pop rock tampoc saps de música, només que allò t’interessa, amb l’òpera cal actuar igual. Un va al cine perquè ha vist un tràiler o la publicitat d’un film. Amb l’òpera hauria de passar igual. I, una vegada al teatre, n’hi ha prou de deixar-se portar per la música perquè hi ha subtítols, com passa al cine. I, si un s’emociona, si li interessa, ja anirà descobrint més. 

-¿Una bona sèrie d’òpera amb intriga i passió per arribar a altres públics ajudaria?

-¡Sens dubte! L’òpera no està de moda perquè no té prou difusió. I material hi ha per a una sèrie perquè l’òpera arriba a tots els àmbits de la vida. Implica sacrifici perquè t’hi has d’entregar per cantar, també és art i després hi ha tot el tema de la competència. Seria interessant fer alguna cosa així per revalorar la figura de l’artista. La gent al teatre només veu la punta de l’iceberg però no tot el que un ha hagut de sacrificar per estar cantant una hora i mitja en un recital.

-Parlant d’esforç i sacrifici. ¿Quina és la situació de l’òpera al seu país, Mèxic?

-Sempre ha estat en una situació complicada i els pressupostos sempre retallen en cultura el primer. L’aparell burocràtic tampoc ajuda. No contractem a llarg termini i és difícil veure estrelles internacionals a la cartellera. 

-¿Sol anar-hi sovint?

-Una vegada a l’any més o menys. Resideixo a Suïssa tot i que en realitat hi soc poc per la meva professió.

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

-Tant al seu pas per Barcelona amb aquesta gira com quan va estar a Madrid cantant ‘Il Pirata’ ha aprofitat per fer classes magistrals a reconeguts centres musicals. ¿És un deure traspassar el que ha après?

-Cantar és compartir i compartir-se. Tots tenim data de caducitat i cal abonar el terreny per a les noves generacions, perquè sorgeixin grans cantants, però no només en l’aspecte tècnic o de qualitat com a artistes i intèrprets, també em preocupa la seva qualitat humana, perquè el compromís social és clau.