'Espies disfressats': un toc d'indistinció

Coneguts sobretot per la saga ‘Ice age’, els estudis Blue Sky mai han assolit els nivells d’intrepidesa i sofisticació de companyies homòlogues com Pixar o fins i tot Dreamworks. I la seva nova pel·lícula, tan correcta i tan oblidable, es limita a reciclar clixés del cine d’espies i alinear-los al voltant d’una sola ocurrència, no exempta de gràcia però insuficient per suportar 101 minuts de metratge: un arrogant agent secret és accidentalment transformat en un colom per un precoç geni de la ciència.

‘Espies disfressats’ exhibeix alguna cosa més de múscul visual i narratiu que altres títols recents de Blue Sky com ‘Ferdinand’ (2017), tot i que això no significa que el seu humor i la seva peripècia argumental no pequin d’excessiva simplicitat –als membres més joves del seu públic, és cert, gairebé segur que no els importarà–. Mentre enfronten als seus herois contra un dolent decidit a dominar el món, els directors Troy Quane i Nick Bruno barregen cites de la saga de James Bond i de títols com ‘Matrix’ i ‘Men in black’ amb una col·lecció d’elaborats ‘gadgets’ i cotxes imponents, i tot això ho preparen amb diverses lliçons vitals sobre el molt que cadascun de nosaltres necessita el recolzament dels altres i la importància de trobar solucions no-violentes als grans problemes del món. Ni més ni menys.