24 febr 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

J. J. Abrams: «Dir que faig cine per als fans és ridícul»

El director ha posat fi a la saga de 'Star wars' amb 'L'ascens de Skywalker', que s'acaba d'estrenar

Nando Salvà

J. J. Abrams: «Dir que faig cine per als fans és ridícul»

Chris Pizzello

Va ser l’elegit pels estudis Disney per reviure ‘Star wars’ i ho va fer dirigint la primera entrega de la seva tercera trilogia, ‘El despertar de la força’ (2015). Després d’haver passat el testimoni a Rian Johnson perquè dirigís la segona entrega, ‘Els últims jedi’ (2017), va tornar de manera inesperada –tant per als fans com per a ell mateix– per completar la saga amb la pel·lícula que acaba d’estrenar-se a tot el món, ‘L’ascens de Skywalker’, que suposa la culminació de les històries de la Rey, en Finn, en Poe i Kylo Ren, però també –sobretot– el d’una història que va començar fa 42 anys.

Ara que la seva relació amb ‘Star wars’ està acabant, ¿com se sent?
Alleujat. Aquesta pel·lícula representa el final no només d’una trilogia, sinó de tres, i per tant és molt més gran que cap altra de la saga. Més efectes visuals, més personatges, més peces narratives en moviment. Des que em vaig posar al capdavant, em vaig adonar que havia de funcionar com a resolució d’una sèrie de temes, i complicacions argumentals, i personatges heretats d’entregues prèvies, però també com a pel·lícula autònoma. És el principal desafiament i el treball més complicat en el qual m’he vist embolicat en tota la meva vida.

‘L’ascens de Skywalker’ ha generat una allau d’opinions dispars. ¿Esperava tantes crítiques negatives?
Si soc sincer, en cap moment vaig dubtar que la resposta de la crítica seria divisiva. Suposo que aquesta polarització és consubstancial a una saga com aquesta. No té sentit lluitar contra això, així que l’única opció viable és acceptar-ho.

Molts crítics pensen que la pel·lícula mira de corregir la seva predecessora, ‘Els últims jedi’, que va dirigir Rian Johnson. ¿És cert?
És clar que no. Per descomptat, si jo hagués dirigit ‘Els últims jedi’, hauria fet algunes coses de manera diferent, de la mateixa manera que en Rian hauria fet algunes coses diferent si hagués dirigit ell ‘El despertar de la força’. He treballat moltíssim en sèries de televisió i hi he creat històries i personatges que després han sigut desenvolupats per altres persones; estic acostumat a acceptar les decisions d’aquestes persones, siguin quines siguin.

¿Quines coses d’‘Els últims jedi’ hauria fet d’una altra manera?
La pel·lícula em va divertir moltíssim pel seu constant afany per sorprendre l’espectador una vegada i una altra. I vaig aprendre molt amb aquest film. Per exemple, va fer que em sentís més lliure per prendre riscos que, sent sincer, no hauria sigut capaç de prendre a ‘El despertar de la força’; llavors jo estava preocupat principalment per trobar un enfocament visual i narratiu que resultés adequat per a ‘Star wars’ i no desentonés. D’altra banda, al veure ‘Els últims jedi’ no vaig poder evitar lamentar que tots els personatges continuessin separats. Volia veure’ls de nou junts, vivint una aventura emocionant. Segons la meva opinió, gairebé tots els millors moments de la trilogia original són aquells en els quals els personatges estan junts.

¿Què va sentir pel que fa als agressius atacs que aquella pel·lícula va patir de molts fans?
Que quedi clar que respecto enormement els fans. Ells estimen ‘Star wars’ amb un fervor gairebé religiós i en ocasions tenen idees formidables sobre la saga. Dit això, crec que actualment, si no participes en les xarxes d’una manra que faci soroll i generi controvèrsia, és com si no existissis. Vivim en una època extremadament enfadada. I, quan a la gent no li agrada alguna cosa, el nivell de crueltat que s’assoleix a l’hora d’expressar aquest desacord arriba a ser inacceptable; és com si competissin per veure qui és més ofensiu, o més racista o més misogin. I aquest és un problema que afecta no només ‘Star wars’, sinó tota la societat.

En qualsevol cas, vostè ha tingut un gran èxit gràcies a la seva participació en tres sagues cinematogràfiques la durada de les quals s’ha sustentat en el recolzament dels espectadors. ¿Significa que, d’alguna manera, fa les pel·lícules per a ells? Al cap i a la fi, una altra de les crítiques abocades sobre ‘L’ascens de Skywalker’ és que sembla dissenyada exclusivament per satisfer els fans.
Fer pel·lícules com aquesta, o com ‘Missió Impossible 3’, o com ‘Star Trek’, requereix comprendre i acceptar les responsabilitats derivades d’això. Has de ser conscient del que la mera existència d’aquestes pel·lícules significa i equilibrar-ho amb els teus propis instints creatius. En tot cas, dir que faig cine per complaure els fans és ridícul. Completar una pel·lícula és impossible si passes el temps tement com reaccionaran els fans o l’estudi.

Com a part de Star wars’ i expert en la matèria, ¿quin rumb creu que la saga hauria de prendre partir d’ara?
Òbviament, ‘Star wars’ ha d’obrir nous camins narratius sense oblidar-se de l’esperit que ha convertir aquestes nou pel·lícules i els seus personatges en una cosa tan preuada. I, en aquest sentit, crec que la sèrie ‘The Mandalorian’ és un treball impecable. En tot cas, la meva comesa a ‘Star Wars’ ha arribat a la seva fi. No em correspon a mi dir quin camí ha de prendre la saga a partir d’ara. ‘L’ascens de Skywalker’ no pretén ser una porta d’accés a una altra línia narrativa o a una nova saga. Per descomptat, puc fer volar la meva imaginació i fantasiejar sobre possibles històries o possibles personatges. Però, ¿a qui li importa? A partir d’ara, la meva opinió no val més que la de qualsevol altre fan.

Està clar que no és el millor moment per fer aquesta pregunta, però, si en el futur torna a ser convidat a formar part de ‘Star wars’, ¿acceptarà?
Podria dir-se que acabo de finalitzar ‘L’ascens de Skywalker’ fa cinc minuts i no s’ha d’oblidar que ni tan sols se suposava que jo seria l’encarregat de dirigir-la. Ara mateix soc incapaç d’imaginar-me una altra vegada en aquest univers. Em sento com si fos en un restaurant de bufet lliure i m’hagués acabat d’omplir dues vegades el plat. Ja no em serviré més plats. Estic ple.