CRÍTICA DE CINE

'Longa noite': l'ètica de les imatges

El director Eloy Enciso ens trasllada a una visió de la postguerra espanyola que no té res a veure amb el que el cine ens ha revelat sobre aquest període

longa-noite / periodico

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Una de les principals característiques del tercer film d’Eloy Enciso és la seva capacitat visual, entre la imatge somnàmbula i l’ètica de les imatges. La sublim fotografia deMauro Herce(director de ‘Dead slow ahead’ i càmera de la recent ‘Lo que arde’, d’Oliver Laxe) ens trasllada a una visió de la postguerra espanyola que no té res a veure res amb el que el cine ens ha revelat sobre aquest període. Vencedors i vençuts a través dels ulls d’algú que torna al seu poble. El temps sembla aturat en un discurs cinematogràfic que entronca amb els actors-màscara deRobert Bressoni el sentit del temps de la parellaStraub-Huillet.

Longa noite ★★★

Direcció:  Eloy Enciso

Repartiment:  Celsa Araujo, Misha Bies Golas, Nuria Lestegás, Suso Meilan, Manuel Pumares, Verónica Quintana

País:  Espanya

Durada:  93 minuts

Any:  2019

Gènere:  ‘Thriller’ psicològic

Estrena:  5 de desembre del 2019