Mor Purita Campos, històrica de Bruguera i creadora d''Esther y su mundo'

Quan en els anys 50 va entrar a Bruguera era una joveneta entre homes. Li deien: «¡Que bé ho fas per ser dona!». Ella ho odiava, però no s’atrevia a dir-los res. «El masclisme sempre m’ha molestat», deia fa cinc anys a aquest diari Purita Campos, creadora de la sèrie ‘Esther y su mundo’,protagonitzada per aquella adolescent pigada i tímida, enamorada del futboler Juanito, que amb les seves aventures va aportar aire fresc a diverses generacions a l’Espanya tardofranquista i beata de l’època des de les vinyetes de còmics de Bruguera com ‘Lily’, on va començar a publicar-la el 1974. Il·lustradora i dibuixant, guanyadora de la Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009 i del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona 2013, Purita Campos ha mort aquest dimecres als 82 anys, segons ha confirmat l’Associació d’Autores de Còmic, que en els últims anys ha reivindicat el seu treball.      

«Mai deixaré de treballar; tinc lumbago, però continuo treballant; em dona vida. Si et quedes davant la tele al sofà... no... mal assumpte», afirmava l’autora, que pel seu treball es va convertir en una de les primeres dones il·lustradores i dibuixants de còmic que van despuntar en un món en el qual durant dècades la fama se la van emportar els seus col·legues masculins. En els últims anys, a més de fer classes de dibuix i pintura i celebrar que Ediciones B reedités el 2014 la col·lecció completa original de l’Esther, havia continuat treballant en la sèrie ‘Nuevas aventuras d’Esther’ (el 2006, amb la protagonista ja de 30 anys i una tirada de 200.000 exemplars en la desapareguda Glénat), juntament amb Carlos Portela, amb qui també va publicar una novel·la (a Espasa) amb una Esther de 40 anys, infermera, divorciada i mare d’una adolescent. «L’Esther és com una filla, forma part de mi, vaig estar gairebé 20 anys amb ella. De joveneta jo era tan tímida com ella; m’hi sentia identificada. Avui continuo sent tímida», confessava.

De dibuixar dissenys de moda a Bruguera

Filla de modista, a Purita Campos li agradava evocar com ajudava la seva mare de nena dibuixant figurins de moda. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i va continuar amb aquells dibuixos de dissenys per a una empresa en la qual, explicava, no li pagaven perquè deien que així aprenia. També va estudiar Belles Arts i un dia va conèixer pel seu germà un dels grans de Bruguera, Manolo Vázquez, Manolo Vázquezel murri, morós i polèmic però genial creador de Las Hermanas Gilda, que la va animar a portar els seus dibuixos a l’editorial, que ell mateix la rebria. Li va fer cas i allà Víctor Mora Víctor Morali va deixar anar: «¡Però si mai el veiem per aquí!». Però al pare d’El Capitán Trueno no se li va escapar el talent d’aquella noia i li va dir que començava a treballar l’endemà. Eren els anys 50 i es va prodigar en revistes per a noies, com ara ‘Dalia’ (1959), ‘Sissi’ (1961), ‘Blanca’ (1961) i ‘Celia’ (1963); també a ‘Can Can’ (1961), amb històrics com Peñarroya, Cifré, Conti i Escobar. 

A demanda de l’agència Creaciones Editoriales, Bruguera va demanar als dibuixants mostres per captar el mercat anglès i, tot i que ella va dir al director que no estava preparada, ell va insistir i la van elegir. I així va néixer, el 1971, a Anglaterra i amb guió de Phillip Douglas, la sèrie ‘Patty’s World’, que a Espanya arribaria tres anys més tard rebatejada com a ‘Esther y su mundo’, que aconseguiria vendre 400.000 exemplars setmanals.   

Claus de l’èxit

Notícies relacionades

Purita Campos i el seu món

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Com ella mateixa afirmava, la clau de l’èxit de la sèrie residia en el fet que aquelles aventures ensenyaven a la joventut espanyola «una Anglaterra on les noies sortien de nit i anaven a festes, nois i noies junts, una cosa que aquí era impensable. Aquella llibertat enganxava».També, en la varietat de les seves històries, en les quals hi havia misteri i problemes familiars. Eren joves que vestien minifaldilles impossibles i modelets d’originals dissenys, fruit del gust per la moda de Purita Campos, que per als nois s’inspirava en els «virils i atractius» que feia el seu admirat Hugo Pratt. 

La sèrie, tot i que sempre va mantenir l’etiqueta de còmics per a noies, també agradava a nois. Molts li confessaven que la llegien al bany, perquè no els veiessin els seus amics. Amb el seu marit, el també dibuixant Paco Ortega, va crear el personatge de la Gina. Mai va imaginar l’èxit d’aquell món de l’Esther i menys en els seus inicis, quan mai va pensar que acabaria dibuixant còmic.