Caminant entre les roselles de Monet al Poblenou

Un escriptor no sent necessàriament el desig d’habitar les seves novel·les –literalment habitar-les– ni un pintor sent obligatòriament l’anhel de passejar-se pels seus quadros –literalment passejar-s’hi–. Però, ¿i si ho poguessin fer? És la classe de preguntes que es fa el visitant quan s’endinsa a ‘Monet, l’experiència immersiva’, primera activitat –no, mostra; tampoc, exposició– de l’acabat d’inaugurar Centre d’Arts Digitals IDEAL, al Poblenou, a l’espai que va ocupar al seu dia el cine del mateix nom. Parlem d’un altre ordre de les coses: un en el qual la pintura de Monet no existeix només per ser vista. Un en el qual els seus quadros es poden habitar. Vostè ha vist ‘Camp de roselles’, per descomptat. Però mai ha caminat per ‘Camp de roselles’.

És la classe d’experiències que propicia l’IDEAL, el primer centre de la seva naturalesa no només a Barcelona, Catalunya o Espanya, sinó a tot el sud d’Europa. «Volíem crear un centre d’arts digitals que seguís la línia de centres com el SAT de Mont-real, l’Artechouse de Washington, l’Atélier des Lumières de París o el TeamLab de Tòquio», explica el director executiu, Jordi Sellas, desgranant la llista canònica d’aquest tipus de centres al món. «L’art digital necessita equipaments especials. Tot i que el primer que vam fer va ser contactar amb els grans museus de la ciutat per preguntar si podien dedicar un espai permanent a l’art digital, ràpidament ens vam adonar que no era viable, de manera que decidim crear el nostre propi espai». Es tracta d’un projecte privat. La primera persona del plural designa una conjunció d’inversors entre els quals destaquen Layers of Reality –especialitzada en realitat virtual–, Magma Cultura i Minoria Absoluta. S’han proposat invertir-hi 8,5 milions d’euros en els primers cinc anys.

Residències artístiques

Detentor dels 2.000 metres quadrats del que fins als anys 80 va ser un cine majestuós de l’època dels cines majestuosos; després, un plató, i després, un espai abandonat, l’IDEAL té dues sales que criden immediatament l’atenció: la sala immersiva i la sala de realitat virtual. Totes dues expressen, alhora de manera apropiada i alhora amb grandiloqüència, les possibilitats d’un centre d’arts digitals. Perquè... ¡ei!, ¿això no és Le Havre? ¿Això no és París? ¿Això no és Londres? ¿I això? ¿Giverny? La sala immersiva és un enorme espai de 1.000 metres quadrats on les quatre parets i el terra són pantalles; ‘immersiu’, adjectiu utilitzat en tantes ocasions amb lleugeresa, aquí té sentit. Vint-i-set projectors funcionant alhora. Una gran realitat de 360 graus. L’espectador submergit en els llocs de Monet. París, Le Havre, Londres. Assegui’s. Estiris si ho prefereix.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Més petita, però més expressiva, és la sala de realitat virtual, que a primera vista sembla una avorrida sala del futur, una de distòpia de malson, on un grup de persones miren alguna cosa o cap a alguna cosa a través d’unes ulleres, en realitat absents de la sala. I, sí: resulta que estan passejant pels quadros de Monet. Aquí, darrere d’unes ulleres, hi ha ‘Camp de roselles’ i altres quadros del pintor francès. Naturalment, en 3D; naturalment, en 360 graus. És un dia feiner i no hi ha gaire gent, i en algun moment se sent «¡oh!», i en algun moment se sent ¡ah! i en algun moment se senten dues, tres exclamacions alhora. «Estem parlant del punt zero del que podem fer a nivell d’immersivitat. És el començament», diu Sellas. El director executiu explica que, «en qualsevol cas, l’IDEAL no és un centre d’exposicions». «És un laboratori. Hi haurà residències artístiques. Tenim convenis amb la UPC i la UPF perquè els estudiants de carreres afins desenvolupin aquí els seus projectes. Per descomptat que ha de ser un centre d’exhibició: de realitat virtual, de realitat augmentada, d’holografia, de projeccions de gran format. Però també esperem que sigui un centre de producció».

S’ha començat per Monet, perquè el somni de Monet tenia 360 graus: no és per cap altre motiu que ‘Els nenúfars’ estan exposats en cercle al Musée de l’Orangerie de París. Exprés i futurista desig del pintor.