'Lectura fácil', de Cristina Morales, guanya el Nacional de narrativa

L’escriptora andalusa resident a Barcelona Cristina Morales (Granada, 1985) ha guanyat el Premi Nacional de literatura en la modalitat de narrativa per la seva obra ‘Lectura fácil’ (Anagrama). El guardó, que concedeix el Ministeri de Cultura, reconeix la millor obra en la categoria de narrativa escrita per un autor espanyol, en qualsevol dels idiomes de l’Estat, entre totes les d’aquest gènere publicades a Espanya l’any anterior i està dotat amb 20.000 euros.

El jurat ha destacat que l’obra de Morales és «una proposta radical i radicalment original, que no compta amb una genealogia en la literatura espanyola i que destaca per la recreació de l’oralitat, uns personatges extraordinaris i la seva lectura del context polític en què es desenvolupa». 

La novel·la segueix la història de quatre dones, Marga, Nati, Patricia i Àngels, amb vincles familiars i un tremend origen comú, totes elles amb diversos graus de discapacitat intel·lectual i que comparteixen un pis tutelat en una Barcelona mestissa i opressiva, ofegada per l’atur i els desnonaments, i amb les lluites dels okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i els ateneus llibertaris com a teló de fons. Un altre teló de fons és l’insultant paternalisme amb què les institucions d’esquerres tracten les persones discapacitades

El títol al·ludeix al moviment de lectura fàcil nascut als anys 70 en algunes biblioteques pensant en l’adaptació de clàssics per a persones afectats de discapacitat intel·lectual i que des d’aleshores s’ha anat ampliant a gent amb altres dificultats lectores.

Assemblea d’indignats 

Morales, llicenciada en Dret i Ciències Polítiques, és autora del llibre de contes ‘La merienda de las niñas’ (2008) i de ‘Los combatientes’ (2013), un llibre sobre una petita assemblea d’indignats pel qual va obtenir el premi Injuve.

El 2015 va publicar ‘Malas palabras’, una novel·la sobre santa Teresa de Jesús; el 2017, ‘Terroristas modernos’, i el 2018, ‘Lectura fácil’, pel qual va guanyar el premi Herralde. De fet, Morales va ser la més jove a aconseguir-lo.

Els seus contes han aparegut a la col·lecció ‘Nuevos relatos para leer en el autobús’ (2009), en les antologies ‘Cuento vivo de Andalucía’ (2006), ‘Ficción Sur: Antología de cuentistas andaluces’ (2008), ‘Pequeñas Resistencias 5. Antología del nuevo cuento español 2001-2010’ (2010) i ‘Velas al viento. Los microrrelatos de La nave de los locos’ (2010).

En el curs 2007-2008 va disfrutar d’una beca com a resident a la Fundació Antonio Gala per a Joves Creadors (Còrdova). El 2002 va rebre el primer premi del primer Concurs d’Escriptors Novells, convocat per la Conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia en la modalitat de relat breu, i el 2006 va aconseguir el mateix reconeixement però en la modalitat de novel·la curta.

Notícies relacionades

'Lectura fàcil': les revolucionàries discapacitades de Cristina Morales

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

El jurat ha estat presidit per la directora general d’Indústries Culturals i Cooperació, Adriana Moscoso del Prado Hernández, i la subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles, Begoña Cerro Prada, hi ha actuat com a vicepresidenta.

Hi han actuat com a vocals: José María Iturralde Uria, per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia); Martí Domínguez Romero, per l’Institut d’Estudis Catalans; José María Micó Juan, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Noemí González Sabugal, per l’Associació Col·legial d’Escriptors d’Espanya (ACE); Ascensión Rivas Hernández, per l’Associació Espanyola de Crítics Literaris; Alfonso Sánchez García, per la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE); Marina Sanfilippo, pel Centre d’Estudis de Gènere de la UNED; Ignacio Echevarría Pérez, proposat pel Ministeri de Cultura i Esport; i María Almudena Grandes Hernández, autora guardonada amb aquest mateix Premi Nacional el 2018.