Anar al contingut

ESTRENES DE CINE

Varoufakis: «Una democràcia seriosa no pot empresonar els que posen urnes»

L'exministre de finances grec analitza per a EL PERIÓDICO la situació europea en ocasió de l'estrena de 'Comportarse como adultos', de Costa-Gavras, adaptació del seu llibre de memòries

Nando Salvà

Varoufakis: «Una democràcia seriosa no pot empresonar els que posen urnes»

Alkis Konstantinidis

El 2015, acabat de nomenar ministre de finances de Grècia després de l’ascens al govern del partit esquerrà Syriza, va liderar les negociacions que van intentar sense èxit renegociar els termes del pagament del gegantí deute amb Brussel·les acumulat pel seu país. Posteriorment, va detallar aquell procés llarg i kafkià en el seu llibre de memòries ‘Comportarse como adultos: Mi batalla contra el establishment europeo’, que ara ha sigut portat a la pantalla pel director Costa-Gavras en la pel·lícula que aquest divendres arriba als cines.

Quatre anys després dels fets relatats en el seu llibre, ¿en quin estat es troba l’economia grega?
Òbviament, el deute del país és encara més gran. L’Estat segueix en fallida, els ciutadans són més pobres. No hi ha consum ni inversió. Tothom deu diners. I la gent jove continua marxant del país, a raó de milers de persones cada mes. No s’havia de ser un geni per saber que això passaria. Els dirigents de la Unió Europea ho sabien, i no els va importar. No teníem diners per pagar els préstecs i, tot i així, ens en van donar un altre, el més gran de la història. Ens van utilitzar com a cap de turc per rescatar els bancs alemanys i francesos.

«La UE està malversant recursos humans, econòmics i mediambientals; i així seguirà fins que, d’aquí a 30 anys, el sistema col·lapsi»

A Europa, igual que a Grècia, també s’està pitjor ara que abans: l’auge de la ultradreta, el ‘brexit’, la crisi dels refugiats... ¿Creu que hi ha futur per a la UE?
Per a aquesta UE no, sens dubte. Em recorda la Unió Soviètica a finals dels 60, quan es va convertir en una cosa insostenible econòmicament i políticament i, tot i així, va sobreviure fins a 1989. Un sistema insostenible pot ser sostingut durant dècades. La UE està malversant recursos humans, econòmics i mediambientals; i així seguirà fins que, d’aquí a 30 anys, el sistema col·lapsi. Cal fer alguna cosa per salvar Europa dels que la controlen avui, i de les seves mesures autoritàries i estúpides.

I la solució és DiEM25, el moviment europeu d’esquerres que vostè va impulsar fa tres anys...
Això crec, sí. Proposem una agenda de progrés transnacional per lluitar contra la crisi bancària, la creixent desigualtat de salaris i la pobresa, revocar les polítiques d’austeritat, impulsar la justícia social, el respecte al medi ambient i la inversió en energies sostenibles, i combatre l’auge del nacionalisme autoritari. O la Unió Europea es converteix en una veritable democràcia o està morta. 

DiEM25 va obtenir resultats molt pobres en les passades eleccions europees...
Sí, em vaig sentir bastant decebut. El cert, això sí, és que tots els partits progressistes van fracassar. Només va triomfar la ultradreta.

¿Com pretenen contrarestar el seu auge sostingut?
Recordem que la ultradreta sempre ha estat entre nosaltres, el que passa és que vivim una crisi sistèmica del capitalisme i, ja que l’esquerra és incapaç de fer propostes creïbles, la dreta populista s’aprofita del sofriment i la ràbia de la gent per vendre’ls la necessitat d’un lideratge fort i d’expulsar els estrangers. La culpa, insisteixo, és de l’esquerra, que no està responent als problemes de la gent.

«Podem mai ha tingut una política sobre Europa, i això el converteix en un partit miop i provincià»

Com sap, a Espanya el PSOE i Podem han sigut incapaços d’arribar a un acord, i això ha abocat el país a noves eleccions. ¿Què n’opina?
Del PSOE, no n’espero res, ja fa temps que la socialdemocràcia va decidir que preferia estar al costat dels bancs que de la ciutadania. La meva gran crítica a Podem és que mai ha tingut una política sobre Europa, mai ha parlat de propostes econòmiques concretes per al continent, i això els converteix en un partit miop i provincià. I és a causa de la falta de pensament internacionalista que Podem i el PSOE han acabat barallant-se pels ministeris, i abocant Espanya a unes noves eleccions que possiblement acabarà guanyant la dreta.

¿Què opina de les sentències imposades als condemnats pel procés independentista en Catalunya?
Jo no soc qui per manifestar-me a favor o en contra de la independència catalana, però que hi hagi presos polítics a Espanya és una cosa que, com a europeu, em causa horror i vergonya. Van fer campanya pacíficament, i com a part d’un procés democràtic, així que no veig on és la sedició. Hi ha amics espanyols que em diuen que han violat la llei, i jo dic: si una llei castiga actes polítics, s’ha de canviar immediatament. Una democràcia seriosa no pot empresonar els que posen urnes. I després hi ha l’actitud d’Europa davant Catalunya, que bàsicament és la de rentar-se’n les mans. Em repugna.

«L’actitud d’Europa davant Catalunya és bàsicament la de rentar-se’n les mans. Em repugna»

Senyor Varoufakis, de vostè es diu que és superb, arrogant i narcisista.
Quan et converteixes en figura pública t’exposes a l’escrutini públic. No em preocupa el que diguin de mi, perquè és incontrolable.

Boris Johnson ha mirat de presentar-lo a vostè com un dels seus. ¿Ho entén?
Suposo que és perquè ell va aprendre de mi que mai s’ha d’entrar en una negociació si no s’està disposat a abandonar-la sense un acord. Però Johnson sap que el 2016 jo vaig estar de gira pel seu país fent campanya contra el ‘brexit’. I jo mai vaig defensar un ‘grexit’. No soc euroescèptic, soc un ardent europeista. L’únic que demandàvem era polítiques raonables que ens permetessin quedar-nos en la unió monetària en forma viable i amb un mínim de dignitat.

La seva derrota davant l’Eurogrup va haver de ser dolorosa.
Vaig ser humiliat i traït, però va valer la pena. I jo no soc una víctima, les víctimes són els grecs, que han perdut casa seva, i els europeus, que no tenen esperances de futur. Avui continuo rebent el recolzament de gent, em donen les gràcies per no haver-me rendit, i això reconforta. En última instància, a més, la història es mou a través de les derrotes, no de les victòries.

¿I si, en lloc de perdre, vostè hagués guanyat?
Haurien passat dues coses: la primera és que Europa hauria abandonat l’austeritat i hauria assolit la prosperitat, seria més forta econòmicament i no en via de recessió com està; també més unida políticament, i més capaç de donar resposta a Donald Trump. La segona és que el ‘brexit’ no hauria prosperat. En els meus mítings anti-‘brexit’ em vaig trobar moltes persones que, tot i que simpatitzaven amb les meves tesis europeistes, anaven a votar per abandonar la UE. Molts em deien: «Després del que Europa va fer al poble grec, no volem quedar-nos-hi».