Matt Simons, cercador d'emocions a l'Apolo

Californià establert a Nova York, Matt Simons s’ha fet algú a Europa, més que al seu propi país, manejant cançons pop boniques i sensibles, com ‘Catch & release’, i incorporant-hi subtils aromes soul. Material que va recórrer aquest dimarts a La 2 de Apolo (Festival Mil·lenni) lluint la seva veu confident, la seva debilitat per la balada al piano i certs desplegaments rítmics que el públic va acollir movent el cos en expressions de ball civilitzat.

Tot a Simons tendeix a la moderació, i des de la seva entrada en escena amb ‘After the landslide’ (cançó que dona títol al seu nou àlbum, el tercer) va crear un estat mental suau, lleuger, que va guanyar cos quan va deixar que el seu ascendent negre ocupés parcel·les de poder: ‘Made it out alright’, amb un agradable soul-pop en el qual va poder lluir una textura vocal amb relleus. Perquè Simons, que va actuar acompanyat per tres músics, tendeix, en canvi, al registre del cérvol ferit quan s’atrinxera en el baladisme de temes com ‘Amy’s song’ (la va cantar sol al teclat) o ‘When the lights go down’.

Vestigis de jazz

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

Però en la seva prehistòria hi ha, com ens va fer saber, un estudiant de saxo jazzístic al conservatori. Ho va demostrar a ‘Already over you’, peça en què va desfundar aquest instrument bufant-lo amb bona cal·ligrafia sobre un sensual ritme funky i unes formes pròximes a un José James. Matt Simons, lleugerament turbulent, va conviure amb l’artesà pop d’harmonies vocals assolellades, de vegades no lluny d’un soft-rock a la manera californiana (‘Lay you worry down’, cançó que va gravar amb el belga Milow), i amb l’artefacte embolicat amb la cel·lofana precisa per estimular l’emotivitat, com ‘With you’, el tema que va triomfar a Holanda a l’incloure’l en un serial televisiu.

Els seus dos èxits més grans, al final: ‘Catch & release’, tancant el ‘set’ amb la incorporació de les cadències del seu ‘remix’ ballable, i en el bis, un ‘We can do better’ proveït d’un vistós toc rítmic tribal, mostrant la cara més extravertida d’un artista que tendeix a la pal·lidesa.