Y&T, llagrimotes de hard rock a Razzmatazz

Encantadora escena la d’aquest dijous en una sala 2 de Razzmatazz plena de senyors de mitjana edat en exercici del culte a una antiga banda de hard rock que continua operant contra el vent, la marea i els canvis de gust. Un artefacte, Y&T, que mai va ser a la cresta de l’ona i menys encara hi és ara, però que ha sortit a festejar el seu 45è aniversari amb el cap ben alt.

Y&T és un grup californià que va sorgir el 1974, batejant-se en honor a la cançó dels Beatles ‘Yesterday and today,’, i que va viure la seva època més pròspera entre el 1981 i el 1985, al voltant d’àlbums com ‘Earthshaker’ i ‘Mean streak’. Aquestes van ser les obres més citades al llarg d’un concert en el qual van voler tocar almenys una cançó de cada disc, cosa que va fer enfilar el minutatge fins a les dues hores. Perduda fa molt l’ambició de conquerir el món, Y&T conrea la fidelitat del fan donant-ho tot cada nit i pentinant mercats que en els vells temps van ignorar: a Espanya, Y&T no va debutar fins a l’any 2003.

Excitar sense sobreactuar

Avui més que mai, parlem d’una banda subjecta a un hiperlideratge, el de Dave Meniketti, principal compositor, cantant i guitarrista solista. El seu estil amb les sis cordes és sobri i melòdic, i brinda constants diàlegs amb l’altra guitarra del grup, ara en mans de John Nymann, com es va poder observar en la mateixa cançó que va obrir la nit, ‘Hurricane’. Doblant melodies com el seu dia Thin Lizzy i creuant fins a quatre veus en les harmonies de ‘Lonely side of town’ o ‘Don’t stop running’, Y&T va portar del túnel del temps un hard rock que buscava l’excitació sense sobreactuari que va ser inspirador per a bandes que acabarien omplint estadis com Bon Jovi.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El grup va recordar que en la seva primera etapa va practicar un hard més lent i pesat, amb mostres com ‘Struck down’, una mica proto-stoner, i que va ser un aplicat teòric de la ‘power ballad’: aquí s’ha d’esmentar ‘I believe in you’, amb els seus set minuts de trajecte i la seva escena de lluïment de Meniketti a dalt i a baix del pal. A prop d’aquest cronista, dos probes rockers s’abraçaven recordant la joventut perduda entre llagrimotes així de grans. «¡Ja no hi ha bandes així!», etcètera.

Les guindes del pastís, en el tram final, amb la gairebé eurovisiva ‘Summertime girls’, ‘I’m coming home’ i un ‘Forever’ que ho té tot: galop rocker, tornada corejable i desenllaç èpic i sentit guitarres en alt. Y&T, o com una estimada banda de segona divisió lluita nit rere nit per conservar cada centímetre del seu llegat.