Així es veu el senyal de Batman projectat sobre el MNAC a Barcelona

El senyal que Gotham City projecta al cel cada vegada que necessita l’ajuda de Batman, el seu justicier, es veu des de les vuit de la tarda projectada a la cúpula principal del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Per a delícia dels nombrosos fans de l’Home Ratpenat allà congregats, i per sorpresa dels qui per allà passen i no saben què passa, el Batsenyal podrà veure’s a l’edifici de Montjuïc fins a la mitjanit.

En plena nit, Batman arriba veloç en la seva Batmoto fins alMuseu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, sota la seva impressionant Sala Oval havia aconseguit camuflar la Batcova. Era el 2009, a les pàgines de la trepidant historieta ‘Batman a Barcelona: El cavaller i el drac’ (Planeta Cómic), amb guió de Mark Waid i dibuixos del barceloní Diego Olmos. Una dècada després, la capital catalana torna a sentir-se Gotham City i el museu situat a la muntanya de Montjuïc torna a ser escenari de còmic. Aquesta vegada amb la projecció a la façana, sobre la cúpula en concret, de l’icònic Batsenyal, el símbol que tradicionalment plana el cel com a crida d’auxili per al Cavaller Fosc.

Es tracta d’una iniciativa emmarcada en el Batman Day, impulsat per DC Comics, l’editorial nord-americana que va veure néixer el personatge i que en el 80è aniversari de l’heroi ratpenat desplega una xarxa d’activitats per celebrar-ho.    

Notícies relacionades

Batman: el primer superheroi tèrbol i adult compleix 80 anys

Batman al cine i la tele: del serial 'camp' a l'heroi ombrívol

A més del MNAC, onze escenaris més de grans ciutats de tot el món –París, Nova York, Londres, Tòquio, Roma, Los Angeles, Sao Paulo, Melbourne, Berlín, Mont-real i Mèxic– acolliran la projecció del Batsenyal en una acció coordinada que serà accessible en temps real des d’un mapa interactiu a batman80.com.

La primera aparició del Batsenyal va ser el 1941, dos anys després de la creació de Batman, que s’havia presentat als lectors al maig de 1939, al número 27 de ‘Detective Comics’, amb la historieta titulada ‘El cas dels magnats de la química’. L’editorial de Bob Kane va demanar al dibuixant que pensés en un heroi que pogués competir amb l’èxit de Superman, creat l’any anterior. Kane va rubricar una jugada mestra, ja que va firmar un contracte per tota la vida pel qual ell i només ell figuraria en els crèdits de Batman. En realitat l’autoria del personatge i tot l’univers que l’envolta va correspondre majoritàriament al brillant guionista Bill Finger, que va viure a l’ombra de l’èxit de Kane i va morir el 1974 en la pobresa i sense arribar a veure reconegut el seu paper com a cocreador del Cavaller Fosc. Una injustícia que no es va pal·liar fins als 90 amb pòstums homenatges públics.