Anar al contingut

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ

Lil Peep, David Bowie, PJ Harvey o porters de discoteques de Berlín, al festival In-Edit

La mostra de documental musical engegarà el 24 d'octubre posant èmfasi en les bones històries més que en els grans noms

Juan Manuel Freire

Lil Peep, David Bowie, PJ Harvey o porters de discoteques de Berlín, al festival In-Edit

Si alguna cosa no està trencada, ¿per què cal arreglar-la? El festival de documental musical In-Edit es mantindrà fidel a les coordenades estructurals i filosòfiques en una edició, la dissetena, que se celebrarà del 24 d’octubre al 3 de novembre a Barcelona, i del 30 d’octubre al 3 de novembre a Madrid (amb una programació reduïda i una mica més conforme als interessos de la ciutat). 

Amb ‘What’s the story?’ (‘¿Quina és la història?’) com a leitmotiv, l’In-Edit tornarà a reunir, bàsicament, no a grans o coneguts grups, sinó grans relats. «Ens interessen les històries, les que ens permeten entendre’ns millor i entendre millor la societat», ha dit Luis Hidalgo, director artístic del festival, aquest dimarts en roda de premsa. 

Hidalgo ha parlat d’una programació que «demostra que els temps estan canviant». Això queda clar davant d’un títol inaugural com ‘Everybody’s everything’, retrat íntim d’«un artista nou, amb un nou llenguatge, en una nova situació». La pel·lícula de Sebastian Jones ens acosta a l’ídol emo-trap Lil Peep, mort per una sobredosi de fentanil i Xanax només uns mesos després de publicar el seu primer disc d’estudi. Segons Hidalgo, aquesta producció de (curiosament) Terrence Malick «no respecta els plans canònics»; es nodreix del llenguatge dels mòbils per traduir en imatges una vida viscuda molt de pressa.

Milers Davis

Un altre tema dels temps, l’interès de les artistes dones per portar les regnes de la seva carrera i fer-se preguntes sobre el seu paper dins de la indústria, és en la base de ‘Kate Nash: Underestimate the girl’, d’Amy Goldstein, sobre el difícil periple de la cantant i compositora pop durant i després de l’èxit. Es podrà veure en una secció sobre artistes idiosincràtics que inclourà també ‘David Bowie: Finding fame’, de Francis Whately (ja vist a Movistar+, però, com diu Hidalgo, «en pantalla gran tot és millor»); ‘Milers Davis. Birth of cool’, d’Stanley Nelson, i ‘PJ Harvey: A dog called money’, de Seamus Murphy.

A la secció oficial internacional destaquen títols com ‘Giacinto Scelsi. The first motion of the immovable’, en la qual el director Sebastiano d’Ayala Valva reconstrueix la història del compositor contemporani Scelsi sense imatges seves, ja que era conegudament esquiu; ‘Inner landscape’, d’un habitual del festival com Frank Scheffer, que segons Hidalgo és com ‘El viaje a ninguna parte’, de Fernando Fernán Gómez, però sobre òpera xinesa; ‘Our most brilliant friends’, de Piers Dennis, sobre la silenciosa desintegració del duo de pop indie Slow Club, o ‘Who let the dogs out’, de Brent Hodge, història del ‘hit’ dels anys 2000 i reflexió jovial sobre el concepte d’autoria.

A l’apartat nacional destaquen la història del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio explicada per David Trueba (‘Si me borrara el viento lo que yo canto’), el diari de [transformador] viatge de Niño de Elche a Bolívia (‘Niños somos todos’, de Sergi Cameron), o una ambiciosa immersió en el corrent nostàlgic de l’electrònica coneguda com a ‘synthwave’ (‘The rise of the synths’, d’Iván Castell, amb John Carpenter, o la seva veu, guiant el viatge). 

També hi haurà desitjable producte de proximitat: vegeu ‘BCN 1989 Keith Haring’, de Lulú Martorell, Roger aa Puente i César de Melero, crònica del pas per Barcelona del mític artista pop Keith Haring, i ‘Cases de la Música: Revolució sonora. Vivències a les Cases de la Música’, de Marc Barceló, que segons Hidalgo ens recorda que la música «no passa només al Palau Sant Jordi».

Totes les bones històries

Fora de concurs, a la secció Excedlents, l’In-Edit oferirà pel·lícules sobre temàtiques ben variades. Dels processos creatius i interpretatius al si de la música clàssica (‘4’, de Daniel Kutschinski) als porters de discoteca de Berlín (‘Berlin bouncer’, de David Dietl). D’un cor d’homes gai que va anar de gira pel sud dels Estats Units (‘Gay chorus deep south’, de David Charles Rodrigues) a la fundació del segell Blue Note per part de dos amics berlinesos (‘It must schwing – Blue Note Records’, d’Eric Friedler). O del romanç entre Marianne Ihlen i Leonard Cohen (‘Marianne & Leonard: Words of love’, de Nick Broomfield) a l’escena thrash de San Francisco (‘Murder in the Front Row’, d’Adam Dubin), passant per biografies de noms tan diferents com Swans (‘Where does a body end?’, de Marco Porsia), Teddy Pendergrass (‘If you don’t know me’, d’Olivia Lichtenstein) i ZZ Top (‘That little ol’ band from Texas’, de Samm Dunn).

La cirereta la posarà, a la clausura, ‘Eivissa: The silent movie’, o l’illa màgica vista amb prisma caleidoscòpic (i sense diàlegs) pel gran Julien Temple. Ja fa olor de gran tiberi, tot i que encara falta per conèixer entre un 15% i un 20% de la programació, segons ha avisat el director del festival, Cristian Pascual.