Anar al contingut

83 ANYS I 67 DIBUIXANT

El desenraonat món d'Ibáñez arriba al Museu del Còmic

El Museu del Còmic de Sant Cugat homenatja el creador de Mortadel·lo i Filemó i Trencasostres amb la seva primera exposició temporal

La proposta ofereix un recorregut per 26 originals i 150 peces, entre aquestes, exemplars de revistes amb les primeres historietes de Mortadel·lo, '13, Rue del Percebe' o 'El botones Sacarino'

Anna Abella

El desenraonat món d'Ibáñez arriba al Museu del Còmic

Als seus 83 anys i després de 67 anys com a professional entregat a dibuixar i idear hilarants historietes per a Mortadel·lo i Filemó, Trencasotres o Pepe Gotera i Otilio, Francisco Ibáñez rebia aquest dimarts un nou homenatgeel flamant Museu del Còmic de Sant Cugat, que s’estrenava al juny fruit de la iniciativa privada de tres col·leccionistes, ha inaugurat, comptant amb la presència del dibuixant barceloní, la seva primera exposició temporal, comissariada per un dels savis de la vinyeta, Antoni Guiral. Per ell, aquest recorregut cronològic per la vida i obra de l’històric autor de Bruguera busca deixar constància de «tot el que va ser i encara és». 

Amb el títol de ‘Monos de: Francisco Ibáñez’, en al·lusió a l’apel·latiu col·loquial dels dibuixos, l’exposició podrà veure’s fins al pròxim 12 de gener i compta amb 26 originals (12 de cedits pel mateix Ibáñez) i 150 peces, entre les quals no falten exemplars de revistes com ‘Pulgarcito’, ‘DDT’ i ‘Tío Vivo’ amb les primeres historietes aparegudes dels avui sexagenaris Mortadel·lo i Filemó (1958), ‘13, Rue del Percebe’ (1961) o ‘El botones Sacarino’ (1963). Però, com afirma Guiral, Ibáñez, de qui no falta un autoretrat del 1962, encara amb cabells, «és molt més que els seus personatges i sèries més conegudes». 

Desacords amb Bruguera

Una mostra són els exemples de la picardia del creador de La familia Trapisonda. «El 1969, quan va començar a tenir problemes amb Bruguera pels drets dels personatges, va crear Ocarino i Lentejo –diu Guiral assenyalant un esbós– per vendre’ls al mercat francobelga. Però llavors va arribar a un acord amb l’editorial i va reaprofitar els dibuixos d’aquells dos personatges dibuixant-los a sobre Mortadel·lo i Filemó i utilitzant les pàgines en la seva segona aventura, ‘Valor i... ¡ al toro!’». Un altre desacord amb Bruguera va arribar el 1985, quan la va abandonar per tornar a l’any següent, ja amb Edicions B. En aquell termini, va publicar en una revista d’Ediciones Junior ‘Yo y yo’, que no eren sinó Mortadel·lo i Filemó, però sense nom. Avui, els desenraonats agents de la T.I.A. continuen protagonitzant àlbum rere àlbum, sempre amb una mirada posada en l’actualitat social, política, econòmica i esportiva, una de les claus de la seva vigència. 

Autoretrat, sense cabells, del 1962, un dels originals de la mostra, cedit per Diego Cantero. / IBÁÑEZ

També es recorden en l’exposició treballs gairebé desconeguts com els realitzats per a un catàleg de medicaments del Seguro Obligatorio de Enfermedad (1962) o publicitaris, entre aquests, les tires de Cola-Cao, ‘Uhu y el niño Prudencio’ (cola Uhu), Pepsi-Man, Kinito (Kina San Clemente, reconstituent per a nens «¡amb alcohol1», recorda Guiral). I sèries como ‘Doña Pura y Doña Pera’, ‘El doctor Esparadrapo y su ayudante Gazapo’ o ‘Tete Cohete’.

De grum en un banc a dibuixant

Amb una introducció de l’actor Carlos Areces, fan irredempt d’Ibáñez, la mostra també reprodueix el primer dibuix que sent un nen d’11 anys el futur historietista va enviar a la revista ‘Chicos’ el 1947, que reproduïa un indi d’una historieta de ‘Cuto’, recorda com va compaginar en els seus inicis la seva feina de grum al Banco Español de Crédito i els seus inicis professionals, sobretot, a l’editorial Marco. Des d’allà, les seves vinyetes són un viatge per la història, tant del país com, sobretot en els últims anys, del món. 

Ibáñez, assenyalant la reproducció d’un autoretrat seu, aquest dimarts al Museu del Còmic / Elisenda Pons

El museu, fruit de la iniciativa privada de tres col·leccionistes, continua sense rebre ajuts públics

D’amfitrions d’Ibáñez van exercir els impulsors del Museu del Còmic, José Luis Villanueva, Paco Baena i Josep Maria Delhom; els seus tresors de col·leccionista nodreixen les sales de la que va ser l’antiga seu de l’Ateneu de Sant Cugat. El 13 de juny van obrir les portes del nou centre sense comptar amb cap ajuda pública, mentre el projecte del Museu del Còmic de Badalona en què participa la Generalitat continua congelat i en la via morta. Si bé Baena i Villanueva han mantingut reunions amb el Govern per aconseguir alguna subvenció que ajudi a mantenir el museu, fins ara l’única resposta al marge de la bona predisposició ha sigut «silenci». També esperen que es materialitzi l’ajuda per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, que abans de les municipals es va aprovar per unanimitat en un ple, però que amb el canvi de color polític després de les eleccions (ERC-PSC-CUP) encara no s’ha concretat.

Per al catàleg de medicamentos del Seguro Obligatorio de Enfermedad (1962) / IBÁÑEZ

Per mantenir el museu, de moment organitzen cursos de còmic, manga i il·lustració i tallers; tenen ajuda de Hewlett-Packard per al material, i ja planegen una segona exposició temporal i d’homenatge que visibilitzi les històricament oblidades dones dibuixants. D’idees no en falten.