El Vaticà contra si mateix

En l’última escena de l’episodi final de 'The young pope' vam veure el papa Pío XIII, interpretat magníficament per Jude Law, caure fulminat a la plaça de Sant Marc de Venècia mentre parlava davant milers de fidels. Gràcies a la presentació de la seqüela 'The new pope' a la Mostra, fora de concurs –òbviament: de moment, les sèries de televisió no competeixen–, ara sabem que el pontífex és viu i que està en coma, i que diversos episodis després –avui s’han projectat aquí el segon i el setè– desperta per descobrir que ha sigut reemplaçat.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En altres paraules, el que la nova sèrie promet oferir és una batalla entre dues maneres d’entendre l’Església catòlica. De Pío XIII sabem que és un pontífex distant, emprenyat i ultraconservador que odia els gais, és contrari al divorci i brandeix l’autoritat divina com una destral. El que intenta agafar les regnes del Vaticà després d’ell, Juan Pablo III (John Malkovich), es confessa fràgil i així mateix afirma que, precisament, la institució eclesiàstica només s’hauria d’ocupar dels fràgils. Però, això sí, tant l’un com l’altre són homes turmentats i narcisistes; es tracta de dos dels trets que, segons Law, precisament no espera trobar en un papa. “Però són increïblement útils a l’hora d’explicar una història”, afirma l’actor britànic.

"Si en la primera sèrie vam voler centrar-nos a retratar el Vaticà des de dins, ara en la segonas’afronten les seves relacions amb l’exterior i qüestions més vinculades a l’actualitat", ha afirmat avui el director, Paolo Sorrentino, i, en efecte, el metratge projectat aquest diumenge a Venècia suggereix que al llarg dels seus 10 episodis s’hi tractaran assumptes com el terrorisme islàmic i la crisi dels migrants. També deixa clar que 'The new pope' transcorre en un fascinant univers que sens dubte no resultarà estrany a qui estigui familiaritzat bé amb 'The young pope' bé amb l’obra prèvia del seu director. Fora d’això, seria una insensatesa intentar jutjar-la a partir del que s’ha vist aquest diumenge a Venècia. Diguem només que, si utilitzem la seva predecessora com a referent, seria un error perdre-se-la.