Crítica d''Amor a segona vista': un problema de mentalitat

El tercer llargmetratge del francès Hugo Gélin parteix d’una premissa amb tocs fantàstics similar a la d’‘¡Olvídate de mi!’ (2004) per convertir-se després en una comèdia romàntica en la línia de ‘La costilla de Adán’, i en el procés no només no exhibeix la disciplina conceptual del primer d’aquests referents sinó que, pitjor encara, tampoc es mostra tan capaç de reflexionar sobre les relacions sentimentals modernes com el segon -que, recordem, data de 1949.  Gélin sembla voler dir alguna cosa sobre els sacrificis que les persones han de fer per mantenir les seves vides conjugals a la superfície, però per això recorre una visió de la parella francament antiquada.