CRÍTICA DE SÈRIE

'The Boys', contra els superherois

La nova sèrie d'Amazon Prime Video desconstrueix el mite del superheroi a partir del còmic d'Ennis i Robertson

zentauroepp49182273 icult serie the boys foto jan thijs190726205117

zentauroepp49182273 icult serie the boys foto jan thijs190726205117 / Jan Thijs

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sis anys després de rematar ‘Predicador’ (el còmic, no la sèrie, que estrena quarta temporada a l’agost), el guionista Garth Ennis es va voler superar a si mateix en irreverència i violència i va crear, amb el dibuixant Darick Robertson, ‘The Boys’, una deconstrucció del mite del superheroi en què no podies estar de part dels personatges amb malles, capes i màscares.

El món de ‘The Boys’ era com el nostre, només que amb superherois campant al seu aire pels carrers, utilitzant el món com el seu pati d’esbarjo. Hi ha motius per desconfiar d’Els Set, però els seus errors de càlcul i pitjors defectes són encoberts per una espècie d’agència de ‘management’, la maquiavèl·lica corporació Vought, els tentacles de la qual s’enrosquen entre les elits i els baixos fons de la societat. Contra aquesta llustrosa però letal amenaça treballa The Boys, el grup de mercenaris liderat per Billy Butcher, que al principi de la història convertia un incaut escocès, Hughie, en el seu nou fitxatge.

Aquell còmic publicat entre el 2006 i el 2012 ara és una sèrie de vuit episodis que manté, fins a cert punt, l’important grau de cruesa i provocació de l’obra original. El ‘showrunner’ Eric Kripke (‘Sobrenatural’, ‘Revolution’) s’ha pres bastantes llibertats en la seva adaptació, sobretot en qüestions d’estructura (no coneixem The Boys per complet fins a meitat de temporada), però ha volgut ser fidel a l’esperit punk de l’original. Els cops de violència ‘splatter’ demanen a crits el visionament entre amics.

En termes cinematogràfics

‘The Boys’ també sorprèn en l’àmbit plàstic i visual. Massa sèries de superherois o fantàstiques s’obstinen a embotir la pantalla d’efectes, tot i que aquests no siguin gaire bons. Aquí hi apareixen menys sovint (també perquè això és un ‘thriller’ foscament còmic més que una aventura interdimensional) i resulten gairebé sempre convincents, igual que tots aquests cossos i caps rebentats.

Notícies relacionades

I tot i que Kripke prové de la ficció de cadena generalista, la seva nova sèrie està explicada en termes molt cinematogràfics. Dan Trachtenberg (‘Calle Cloverfield 10’ o l’episodi ‘Playtesting’ de ‘Black mirror’) marca les pautes a seguir en el pilot: composicions cuidades, dinamisme visual i un clar afany per buscar la imatge perdurable.

Quan la paraula és la que impera, tampoc molesta, entre altres coses perquè les pronuncien Karl Urban (tan temible fent de Butcher com de Dredd), Elisabeth Shue (com a vicepresidenta sènior de Vought) o els una mica menys experimentats però excel·lents Jack Quaid (Hughie) i Erin Moriarty (Starlight), que protagonitzen la clàssica trama de ‘¿s’embolicaran o no?’. Els lectors del còmic saben la resposta.