Anar al contingut

ENTREVISTA

Aitana: "La fama no existeix, el meu treball és com qualsevol altre"

La jove estrella sorgida d''Operación Triunfo' s'embarca en la gira del seu esperat disc de debut, 'Spoiler'

Natàlia Queralt

Aitana: "La fama no existeix, el meu treball és com qualsevol altre"

JOAN CORTADELLAS

Aitana Ocaña (Sant Climent de Llobregat, 1999), més coneguda com Aitana a seques, arriba a l’hotel amb presses i acompanyada de la seva cosina, que és la seva mànager. Ve de fer una entrevista a la ràdio i, quan acabem, en té una altra immediatament. Després una altra més i, finalment, agafarà un tren cap a Madrid per actuar en un dels concerts de la seva primera gira en solitari, 'Play Tour'. Ni les presses ni la calor fan perdre el somriure a Aitana. I és que motius no li falten, amb el seu primer disc 'Spoiler' sota el braç i immersa en una gira que divendres la va portar al Festival Jardins Terramar de Sitges i que la portarà al Festival de Cap Roig el 18 d’agost.   

Des que va sortir de l’Acadèmia no ha deixat d’encadenar èxits.
No m’ho esperava. No fa ni un any que vaig treure 'Teléfono', el meu primer single i, a partir d’allà, no he deixat de compondre. Me’n vaig anar a Los Angeles i vaig començar a treballar en 'Spoiler', el meu primer disc. Quan l’altre dia em van donar a la discogràfica els 12 discos de platí i set d’or que he guanyat, vaig pensar: «¿Quan ha passat tot això? ¿És meu?». 

També va batre un rècord amb la cançó 'Vas a quedar-te', que es va convertir en el millor debut històric a Spotify Espanya.
És increïble... Tot ha anat molt de pressa. És veritat que, des que vaig sortir de l’Acadèmia, no he deixat de treballar, però tot això no deixa de sorprendre’m. Estic vivint un somni.  

Fa dos anys això li havia de semblar inimaginable.
La paraula és inimaginable, és cert. Si no hagués entrat a 'Operación Triunfo' no m’hauria 
atrevit ni a somiar tot el que estic vivint. Per això estic molt agraïda a l’Acadèmia i als professors: hi vaig aprendre moltíssim. Però després d’'OT' també hi ha vida, i s’ha de saber pencar molt. 

¿Com porta el ritme de la gira?
És una mica frenètic, però no et creguis que tots els dies són com avui. No estic massa estressada. Entreno tots els dies, tinc classes tres dies a la setmana amb el meu ‘coach’ vocal i assajo les coreografies. Però com que ja ho tenim molt treballat, entre setmana vaig més relaxada. Aleshores, els caps de setmana viatjo a la ciutat on em toca actuar i em preparo per al concert.

És una gira bastant extensa amb concerts en festivals, teatres i auditoris. ¿Prefereix actuar en algun escenari en particular?
Tinc moltíssimes ganes d’actuar a tots els llocs. A més, com dius, és molt variat. A l’agost actuo al Cap Roig i l’octubre al Sant Jordi, que són recintes molt diferents. A mi m’agrada tot, de la mateixa forma que m’agraden tots els estils musicals, ja que tinc ganes de provar tots els escenaris. A més, en la majoria no hi he actuat mai, així que és tot un repte per a mi.  

¿Com porta la fama? 
Jo crec que la fama és una mica subjectiva. És veritat que et coneix més gent i perds una mica de privacitat, però la fama no és res. El meu treball és com qualsevol altre: em llevo, assajo, componc, m’he pogut independitzar, pago les meves despeses i me’n vaig a dormir a la nit.

Dit així, fins i tot sembla rutinari.
¡Gens ni mica! Disfruto molt del meu treball: ser cantant i viure de la música. I si arriba un moment que deixo de disfrutar de la música, em plantejaré com fer que el meu treball em faci feliç. 

¿Quantes notificacions pot rebre Aitana un dia?
Sincerament, no ho sé. Tinc les notificacions desactivades, però no per res, sinó perquè en rebia tantes que el mòbil se’m bloquejava. Tampoc puc llegir tots els missatges directes, però sí que intento llegir els comentaris. Això sí, m’agraden molt més els 'meet&greet' (trobades amb fans), les firmes de discos i poder conèixer les persones cara a cara. 

¿Quanta veritat hi ha en Instagram?
Les xarxes socials són com un món paral·lel on cada un mostra el que vol i, de vegades, pot ser molt diferent a la realitat. Últimament, no soc superactiva a les xarxes, però sempre intento donar les gràcies a la gent que ve als concerts. D’altra banda, també hi ha les marques amb què col·laboro. Les xarxes són una part important del meu treball.  

¿Com ha sigut el procés de creació de 'Spoiler'? 
El vaig començar a treballar a Los Angeles, tot just quan vaig sortir de l’Acadèmia. És un àlbum de música pop, on també hi ha balades, anglo i urbà, entre altres estils. ‘Spoiler’ és un procés llarg però molt sincer, on reflecteixo les meves experiències des de fa un any i mig. ‘Spoiler’ és sinònim de veritat i aquest àlbum és la meva veritat.

¿Experiències com quines?
Com la sobreprotecció, per exemple. A 'Cristal' parlo sobre la gent que es preocupa per mi, que em cuida i que vol que estigui bé però, d’altra banda, també reivindico que tinc dret a experimentar i a equivocar-me.  

¿Per què va escollir ‘Nada sale mal’ com a single?
Tenia moltes opcions, però he volgut treure aquesta pel simple fet que transmet un missatge molt humà: qui no arrisca no guanya. Està clar que les coses bones no passen soles. Jo no vaig arribar mai a confiar en mi mateixa. Gràcies als meus pares em vaig apuntar a 'OT' i gràcies a ells soc aquí.

¿Si no hagués entrat a l’acadèmia, on seria ara?
Aquell estiu vaig fer la selectivitat i vaig entrar a l’escola BAU per estudiar disseny gràfic, que és el que jo volia fer. Però només hi vaig anar el primer dia perquè vaig pensar: ¿per a què hi he d’anar si en una setmana ja seré a l’Acadèmia? Suposo que m’hauria dedicat al disseny gràfic o alguna cosa relacionada amb la moda. Ara, probablement, estaria estudiant. 

¿Què li diria a algú que vulgui dedicar-se al món de la música?
Que ha d’arriscar perquè si no es quedarà amb les ganes. 

¿Creus que és difícil mantenir-se en l’època de la immediatesa?
Crec que de vegades el públic pot impacientar-se si no treus temes i pot semblar que no estiguis fent res. Però el treball ha de ser constant i, al final, tot porta el seu temps.  

¿Algun somni per complir?
Evidentment, crec que cal tenir objectius en la vida i el meu és treballar per continuar dedicant-me a la música. H

Temes: Música