FESTIVAL A L'EMPORDÀ

Peralada estrena una òpera basada en 'Tirant lo Blanc'

L'obra de Joan Magrané, basada en la popular novel·la medieval, compta amb escenografia de Jaume Plensa

Peralada estrena una òpera basada en 'Tirant lo Blanc'

Miquel Gonzalez De La Fuente

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Pocs espais escènics li anirien tan bé a la nova òpera de Joan Magrané, ‘Diàlegs de Tirant i Carmesina’,com el claustre del Carme del Castell de Peralada: un ambient gòtic per a un text medieval. Allà, entre columnes ricament ornamentades i sota la nit empordanesa es produirà avui l’estrena absoluta d’aquesta òpera de cambra contemporània amb llibret i direcció d’escena de Marc Rosich, un espectacle que comptarà, a més, amb una escenografia de l’aclamat artista barceloní Jaume Plensa.

L’obra es basa en diversos capítols d’aquesta famosa i popular novel·la de cavalleria de Joanot Martorell escrita en valencià antic que ésTirant lo Blanc (publicada el 1490).Rosich la coneix bé, ja que va treballar en la seva adaptació teatral quan Calixto Bieito va decidir portar-la als escenaris el 2007. En aquest cas, s’han utilitzat únicament els capítols que se centren en la relació amorosa entre l’heroi Tirant i la princesa Carmesina, filla d’un emperador grec que mor quan li diuen que el seu enamorat ha mort. Un drama ideal per a una òpera. Al reduir l’àmbit literari –el llibret n’ha modernitzat i actualitzat el llenguatge per facilitar-ne la comprensió–, l’òpera compta amb quatre únics personatges: Carmesina, interpretada per la soprano Isabella Gaudí; Tirant, a càrrec del baríton Josep-Ramon Olivé, i Plaerdemavida i la malvada Viuda Reposada, totes dues interpretades per la mezzosoprano Anna Alàs i Jové.

Lluïment dels protagonistes

RECITAR CANTANT/Segons ha afirmat el compositor, per a aquesta, la seva quarta òpera, al conèixer amb temps els cantants encarregats d’estrenar-la, va adaptar la creació a les seves veus, que estaran immerses en una partitura que s’inspira en el barroc primerenc, tot i que des d’una mirada contemporània. Hi haurà molt de «recitar cantant» i també una aproximació al gènere del madrigal, tots dos molt presents en les primeres òperes de la història. Magrané ha escrit escenes de lluïment per als protagonistes, gairebé com si fossin àries, tot i que el gruix de la composició se centra en diàlegs, és a dir, duos i trios. La plantilla és per a quartet de cordes, arpa i flautes, tots sota la direcció musical de Francesc Prats.

Notícies relacionades

Idees escèniques de Plensa

L’obra neix com a iniciativa d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, entitat que aquest any celebra 25 anys de trajectòria, una coproducció amb el Liceu –on es podrà veure la pròxima temporada– i el Festival de Peralada, comptant amb les idees escèniques de l’escultor i pintor Jaume Plensa, que ha concebut per a l’espectacle una instal·lació en què la llum de diversos neons vermells té un lloc preponderant. Els llums es van encenent segons un patró de temps coincidint, a més, amb els moments més importants de la partitura, els quals es barrejaran de manera exacta amb els canvis de vestuari, figurins firmats per Joana Martí i de disseny atemporal, inspirats en l’edat mitjana.