Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'The song of Sway Lake': nostàlgia a qualsevol preu

Conté muntatges que juxtaposen el passat i el present de manera visualment atractiva, però que no compensen ni la malaptesa narrativa ni els moments artificialment melodramàtics

Nando Salvà

En el seu intent d’examinar la naturalesa canviant dels llaços familiars, el segon llargmetratge d’Ari Gold es mostra tan centrat a generar un sentit particular de nostàlgia que s’oblida de dotar de coherència i cohesió la història que vol explicar. Protagonitzada per un hipster que torna a la casa dels seus avis a la recerca d’un raríssim disc de 78 rpm, 'The song of Sway Lake' conté muntatges que juxtaposen el passat i el present de manera visualment atractiva, però que no compensen ni la malaptesa narrativa, ni els moments artificialment melodramàtics ni un grup de personatges insubstancials i genuïnament irritants.

ítem

The song of Sway Lake ★★

Direcció: Ari Gold

Repartiment: : Rory Culkin, Robert Sheehan, Isabelle McNally, Mary Beth Peil

Títol original:  'The song of Sway Lake'

País: Estats Units

Durada: 100 minuts

Any: 2017

Gènere: Drama

Estrena: 7 de juny del 2019