'Touch me not': el cos com a matèria d'estudi

A través d’un dispositiu en què se superposa la ficció, el documental, el videoassaig i el cine experimental, la càmera de la debutant Adile Pintile se centra en l’exploració dels cossos per reflexionar sobre la culpa, la repressió i l’alliberament dels tabús a través de la sexualitat. Com en una teràpia. En realitat, una mica d’això hi ha a 'Touch em not (No em toquis)' –Os d’Or a la Berlinale del 2018–, tot i que el més important és la forma en què s’endinsa en la intimitat, a través de l’element físic, recorrent la pell dels personatges per parlar de l’acceptació dels complexos i les inseguretats i de quins són en realitat les fronteres del nostre ésser.