Anar al contingut

'HORITZONS'

La Parés exposa la naturalesa harmoniosa de Cristina Babiloni

L'exposició de 37 obres de l'artista castellonenca passa els seus últims dies a la sala barcelonina

El Periódico

La Parés exposa la naturalesa harmoniosa de Cristina Babiloni

No hi havia pintors en la família, un exemple, una tradició a la qual Cristina Babiloni pogués recórrer, aprendre, però l'art sempre hi va ser; sempre, des de la infància. “Per expressar emocions i disfrutar del meu món interior”, explica la fotògrafa i pintora nascuda a Castelló el 1981, protagonista de l’exposició Horitzons que esgota els seus últims dies a la Sala Parés de Barcelona. Naturalesa, mar i horitzó són el trípode en el qual s’assenta la mostra, 37 obres en total en tela i paper que recorren albes, capvespres, el poder d’una tempesta. “M’apassiona l’espai atmosfèric i els efectes lluminosos que evoca al mar”. De la mà de la Parés, Horitzont es presentarà el juliol i l’agost a ArtMarbella, i més tard, l’octubre, a Art Milano.

Cristina Babiloni pinta a terra: assegura que és una manera de “consolidar el pes de les seves obres”. Llicenciada en Dret i Psicologia, ve a ser la mena d’artista que compagina la feina i la pintura. “A mesura que creixia el dibuix va ser una constant en la meva vida, i es va convertir en el mitjà en el qual més segura em sentia”, consigna a la seva web. Va començar a treballar amb aquarel·la, instrument “per comprendre millor la llum i plasmar imatges i formes” sobre el paper, i en els últims anys ha evolucionat cap a una tècnica mixta que li ha servit per crear el seu propi estil, un de “marcat per les càrregues, els volums i una gran varietat cromàtica”. “Faig una simbiosi de tècniques en una mateixa tela”. Són paradigma d’aquesta evolució algunes de les obres exposades a la Parés, per exemple 'El Far', 'Els estats de la llum’ i 'La Calma'. Babiloni diu que el seu gran referent és William Turner, “el pintor de la llum”.

Fotos inspiradores

L’artista castellonenca viu en una zona de platja i té debilitat per fotografiar el paisatge, aquelles albes, els capvespres, registrar els canvis de llum. A l’agafar la paleta li serveix d’inspiració. “Quan pinto el que vull reflectir és una tranquil·litat, una harmonia dins de la combinació de colors”. I sí: és la mena d’artista que compagina, però també la mena d’artista que ho deixaria tot per l’art. “És una vocació, jo quan pinto disfruto i desconnecto totalment”. “Ho deixaria tot per dedicar-m’hi, evidentment”.

Temes: Exposicions Art