'Rocketman': sexe, drogues i molt pop

Fa tres mesos es va estrenar ‘Bohemian Rhapsody’, el biopic de Freddie Mercury dirigit per Bryan Singer. Però és sabut que part de la pel·lícula la va realitzar Dexter Fletcher després de la fugida de Singer. Avui arriba ‘Rocketman’, biopic d’Elton John, excel·lent músic de rock i pop en els seus inicis convertit, durant anys, en mite polèmic abans que artista veritable. El film el dirigeix Fletcher. 

Aquest antic actor reciclat en realitzador de musicals –en té un altre de previ, ‘Surt el sol a Edimburg’, sobre dos excombatents de l’Afganistan que tornen a la ciutat escocesa– sembla ser el cronista oficial de les estrelles del rock que han apel·lat tant a les bones cançons com a la provocació i reivindicació a través de l’homosexualitat. Són films similars en diverses coses –tot i que Elton John i Freddie Mercury no s’assemblin en gairebé res– que retraten els dilemes interiors de l’artista apel·lant, sempre que es pugui, a aspectes més grats i edificants.

‘Rocketman’ ho té tot. La relació esquiva de John amb la seva mare. L’absència total del pare. L’amistat amb Bernie Taupin, el seu lletrista. Els primers amors clandestins. L’assumpció de la seva homosexualitat. L’èxit. La vida luxosa i desenfrenada. L’addicció a l’alcohol, els estimulants, la cocaïna i el sexe. La crisi creativa. I tornada a començar.

Notícies relacionades

Les millors anècdotes de 'Rocketman', el musical sobre la vida d'Elton John

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

Fletcher i el guionista Lee Hall no s’estalvien res del que s’espera i desitja en una pel·lícula d’aquestes característiques. Però encerten amb l’estructura: tot comença amb una imatge ‘glam’, amb John corrent per un passadís guarnit amb plomes, lluentons i banyes. A partir d’aquesta imatge fantasiosa se succeeixen les evocacions i records. L’escenificació dels esdeveniments és diferent en funció del moment i de l’estat d’ànim.

També encerta Taron Egerton en la interpretació: no és mesurada –no pot ser-ho amb algú com Elton John–, però ofereix prou matisos perquè no acabi sent un paiasso esbojarrat. El film té també moments molt precisos sobre el procés de creació d’una cançó, una cosa fonamental quan estem parlant d’un músic sobre qualsevol altra cosa.