Anar al contingut

FESTIVAL DE CINE

La maledicció de Pedro Almodóvar a Cannes

Repàs de les sis pel·lícules anteriors a 'Dolor y gloria' que el director manxec ha portat des de 1999 al festival francès, cinc d'elles a competició

Beatriz Martínez

La maledicció de Pedro Almodóvar a Cannes

IAN LANGSDON

Repàs de les sis pel·lícules anteriors a 'Dolor y gloria' que el director manxec ha portat des de 1999 al festival francès.

Todo sobre mi madre (1999)

Va ser la primera pel·lícula amb què Almodóvar va participar en la Secció Oficial de Cannes i des del primer moment es va convertir en la gran favorita. No obstant, el jurat, presidit per David Cronenberg, es va decantar pels gairebé desconeguts en aquell moment germans Dardenne i el seu ‘Rosetta’. Almodóvar va recollir el premi al millor director i el del jurat ecumènic.

La mala educación (2004)

Després d’aconseguir l’Oscar al millor guió per ‘Hable con ella’, el director manxec es trobava en un dels moments més dolços de la seva carrera, i no obstant es va atrevir a fer una de les pel·lícules més valentes, en la qual va posar de manifest els casos de pederàstia dins de l’Església. Va ser la primera pel·lícula espanyola a inaugurar el Festival de Cannes.

Volver (2006)

Ho tenia tot per guanyar: recuperació de l’imaginari femení i popular, una impressionant Penélope Cruz i una barreja tragicòmica irresistible. No obstant, incomprensiblement, el jurat, capitanejat pel suposadament afí director xinès Wong Kar Wai, es va decantar per una pel·lícula menor com ‘El viento agita la cebada’, de Ken Loach. Per compensar, totes les actrius de la pel·lícula d’Almodóvar van recollir
un premi d’interpretació conjunt.

Los abrazos rotos (2009)

En aquesta ocasió, el melodrama protagonitzat per Penélope Cruz no era a les quinieles en una edició amb fortes competidores, com ‘Maleïts malparits’, de Quentin Tarantino; ‘Anticristo’, de Lars von Trier, o ‘Un profeta’, de Jacques Audiard. ‘La cinta blanca’, de Michael Haneke, va ser Palma d’Or en un any en què també van participar en la secció oficial ‘Mapa dels sons de Tòquio’, d’Isabel Coixet i ‘Ágora’, d’Alejandro Amenábar, fora de concurs.

La piel que habito (2011)

No es va poder fer res davant ‘L’arbre de la vida’, de Terrence Malick. Almodóvar va presentar una de les propostes més radicals i a contracorrent de la seva última etapa, una pel·lícula d’horror sobre la identitat amb ecos a ‘Los ojos sin rostro’, de George Franju. Podria haver rascat algun premi amb un altre tipus de jurat menys conservador que el capitanejat per Robert de Niro.

Julieta (2016)

De nou Ken Loach li va arrabassar la Palma a Pedro Almodóvar amb la seva pel·lícula de denúncia social ‘Jo, Daniel Blake’. Va ser un dels palmaresos més discutibles dels últims anys, amb premis poc encertats com el de Jaclyn Jose per ‘Ma Rose’ i deixant fora Emma Suárez per la seva formidable interpretació com a mare ferida.