Anar al contingut

LA 72a EDICIÓ DEL FESTIVAL DE CANNES

Albert Serra: "No m'agrada agradar, em sento més a gust en la provocació"

El director de Banyoles escandalitza a Cannes amb 'Liberté', una exploració del desig sexual ambientat a la França de Lluís XVI

Nando Salvà

Amb ell ha arribat l’escàndol a La Croisette. A la quarta pel·lícula que presenta al festival, ‘Liberté’, el de Banyoles explora el desig sexual a partir del retrat d’un grup de llibertins fugits del Govern de Lluís XVI que s’entreguen a una nit de frenètic 'cruising' –sexe en llocs públics– al mig d’un bosc.

La seva anterior pel·lícula, 'La mort de Lluís XIV', va ser percebuda com la més clàssica i accessible de la seva carrera. 'Liberté', en canvi, és una obra absolutament radical. ¿Ha sigut una reacció?
Sí, absolutament. No m’agrada agradar, almenys no de forma generalitzada. Perquè jo em trobo a gust en l’avantguarda i la provocació. I si agrades a tanta gent significa que ets convencional. També és cert que aquella pel·lícula parlava de la mort, que és una cosa molt universal i emotiva; 'Liberté' està inspirada pel marquès de Sade, i és més freda, més radical des del punt de vista narratiu. Em sento més còmode en aquest terreny.

¿El títol de la pel·lícula és irònic? No queda clar si els personatges se senten alliberats per les seves passions o si en són esclaus.
Aquí hi ha el quid de la pel·lícula: la pulsió arbitrària del desig carnal. La pel·lícula se situa al segle XVIII i, inicialment, planteja el 'cruising' com un divertiment de classe privilegiada; però a poc a poc es va transformant en una cosa de connotacions més contemporànies, més postfreudianes, en tant que explora la insatisfacció i la dependència que genera el desig, en part per la repressió social que l’envolta. Per això va generant cada vegada més angoixa i malestar.

Un fotograma de 'Liberté', d’Albert Serra.

La idea en què es basa 'Liberté' també era al centre d’una obra de teatre que va dirigir el 2018 i al d’una instal·lació artística que va presentar al Museu Reina Sofia fa uns mesos. ¿A quina lògica respon aquest interès a explorar un tema des de diferents disciplines?
És una lògica meitat creativa i meitat econòmica. Quan vaig presentar l’obra teatral durant la Berlinale del 2018, en un bosc, molta gent em va comentar que aquell material era idoni per explorar les dinàmiques entre voyeurisme i exhibicionisme, i que guanyaria molt si es feia en format cinematogràfic. Vaig rodar la pel·lícula i, mentre l’estava muntant, em van oferir el projecte del Reina Sofia. No tenia temps de rodar res nou, així que vaig decidir utilitzar part del que havia rodat per a 'Liberté'. A grans mals, grans remeis.

¿Per què totes les seves pel·lícules són cine d’època?
La gent no s’ho, però és pura casualitat. Quan em van encarregar l’obra de teatre en què es basa 'Liberté', van escollir l’únic projecte d’època entre els quatre que havia proposat. En tot cas, m’hi sento còmode. Si hagués de posar-me a rodar la típica història burgesa sobre una parella en crisi, em sentiria bastant miserable. En tot cas, estic pensant que m’agradaria fer un melodrama eixelebrat ambientat en l’actualitat, per demostrar-me que puc funcionar a partir de qualsevol tipus de tema, estètica o forma.