CRÒNICA

Xavier Baró, cròniques del futur a Barnasants

El trobador d'Almacelles va preestrenar al Casinet d'Hostafrancs el seu nou disc, encara sense títol, en el qual funda la memòria històrica amb el relat de l'1-O

Xavier Baró, cròniques del futur a Barnasants
1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Després d’un disc, 'I una fada ho trasmuda’ (2016), en el qual es va endinsar en els màgics dominis de l’enamorament, Xavier Baró reprèn un rumb més terrenal en les seves noves cançons, que va preestrenar aquest diumenge al Casinet d’Hostafrancs (Barnasants). Crònica d’ahir i d’avui, de la guerra de Cuba a l’1 d’octubre, en un repertori al qual el trobador d’Almacelles (Segrià) dona aquests dies els seus últims tocs perquè aquesta primavera vegi la llum en la seva forma gravada.

Baró en la seva modalitat més essencial, amb la seva veu i les seves guitarres (acústica i elèctrica), acompanyades de l’inquiet instrumental d’Hèctor Beberide,  que va alternar la mandolina i el ‘bouzouki’ amb l’acordió i la flauta. Formes senzilles i nítides per realçar una vegada més la figura del trobador amb un peu en la tradició occitana d’origen medieval i un altre en el folk-rock contemporani, tasca a la qual Baró dedica la seva vida. I recordant la seva missió providencial en la primera peça, ‘Traginer de cançons’, sobre un text de Maria-Mercè Marçal en el qual es va mostrar lliure de lligaments, muntant un “cavall sense brida”.

Cançons d’octubre

Notícies relacionades

Es va obrir pas un Baró proper i emotiu, de pulcres línies melòdiques, menys propens al tràngol psicodèlic que a la seva obra anterior i marcat per l’agenda política més pròxima: allà hi van ser ‘A galeres’, peça que parla “de cadenes i tribunals”, i la més explicativa, ‘Primavera a la tardor’, romanç en el qual descriu les circumstàncies de l’octubre català del 2017 amb una barreja de crònica històrica minuciosa i boirina poètica.

Entre les estrenes, sis, hi va haver substanciosos reflexos ‘dylanians’ en la narrativa ‘Els saltadors de camins’ i reflexos de la memòria popular a ‘Havanera dels nois que marxen a la guerra de Cuba’, incidint en la idea d’una “cançó futurista molt antiga”, va dir. Estrofes que parlen de la humanitat per sobre del temps, de temes que són eterns. Baró les va compaginar amb peces de la seva discografia més pròxima, com ‘Les noies treballadores’ i ‘La catedral de joglaria’, confirmant el seu perfil de creador que no depèn d’èxits passats i que renova la seva obra any rere any.