PRESENTACIÓ A MADRID

Arturo Pérez-Reverte: "Espanya és un país en demolició"

El novel·lista i membre de la RAE publica 'Una historia de España', una recopilació d'articles periodístics que desprenen el pols suïcida del país i dels ciutadans

Arturo Pérez-Reverte: "Espanya és un país en demolició"

JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Ni és historiador ni ho vol ser, però Arturo Pérez-Reverte (Cartagena, Múrcia, 1951) ha viatjat molt i ha llegit més, una cosa que li permet escriure no la història d’Espanya sinó ‘Una historia de España’,la seva. Una història que ha sigut amarga i que ho continua sent. “Espanya és un estat en demolició. Cap país d’Europa té el nostre pols suïcida”, afirma el novel·lista, reporter i acadèmic de la RAE, que acaba de publicar de la mà d’Alfaguara una recopilació d’articles històrics publicats a l’'XL Semanal’. Els culpables de la demolició de l’estat no són altres que els mateixos espanyols. “La nostra enveja, insolidaritat, apatia i comoditat. I això és una cosa que afecta la dreta i l’esquerra. Al nostre país l’enemic no el volem vençut, el volem exterminat. No volem conversos, volem tombes”.

El primer que ha fet Pérez-Reverte al presentar el seu llibre –aquest matí a Madrid– ha sigut reconèixer el seu absolut pessimisme, melancolia i amargor. Segons la seva opinió, revisar la història d’Espanya no és un exercici feliç sinó demolidor perquè suposa adonar-se de la quantitat d’“ocasions perdudes” que hem tingut per ser un “país normal”.

Educació i cultura

Més enllà de la mateixa personalitat dels espanyols, hi ha dos culpables de tants somnis traïts. Un, el fet quel’educació i la cultura hagin desaparegut dels mapes escolars. “La història és una cosa fonamental i se l’ha tret de les escoles. Els joves han de saber d’on venen. Per bé i per mal. Sense memòria la gent és molt més susceptible de caure en la manipulació i el populisme. Si a les escoles no t’ensenyen qui va ser Viriat siguin”. ¿Com es pot arreglar? Ni idea, perquè Pérez Reverte no vol ser historiador però molt menys ministre d’Educació o Cultura, una figura que no li cau gens bé. Segons la seva opinió, tots els ministres d’Educació han desmantellat la història a les aules.

L’altre culpable de tanta amargor històrica en ple segle XXI és una classe política, segons la seva opinió, menyspreable i inculta. “Zapatero va ressuscitar fantasmes, però no de manera generosa. Cristóbal Montoro es va carregar la cultura. Aquests d’ara... el mateix. Per a molts polítics d’esquerres tot el que sona a història és caspa i feixisme. Està malament blanquejar la història, que és el que fa la dreta, però també injuriar-la, com fa l’esquerra”.

Polítics que no llegeixen llibres "en la seva puta vida"

En el supòsit que, efectivament, la demolició assoli Espanya ¿qui la podria reconstruir? Aquí, el pare literari del Capitán Alatriste ho té clar: la monarquia.  “¿Qui, si no? ¿Pedro Sánchez, Pablo Casado, Pablo Iglesias, Albert Rivera, Quim Torra? Felip VI és guapo, sap estar i escoltar”, afirma després de definir-se com un republicà de cor i monàrquic de raó. “No me’n queda una altra. ¿Qui seria president de la República? ¿Abascal, Sánchez, Zapatero, Casado? Aquests no s’han llegit un llibre en la seva puta vida”.

Notícies relacionades

El pessimisme de l’exreporter de guerra durant 21 anys l’ha fet llançar diversos senyals d’alarma. “He vist llocs que eren oasis de pau, com el Líban i els Balcans, i al cap de poc temps s’han començat a matar i s’han tornat llocs perillosos. Tot és possible”.

Llibres, cultura, memòria, història

Encara que no sigui historiador ni ministre, per a l’escriptor l’única solució que hi ha són els llibres, la cultura, la memòria i la història. Una història de veritat, no com fa la dreta, que només parla de la grandesa de l’imperi; ni l’esquerra, per a qui el descobriment d’Amèrica només va ser un genocidi; ni els nacionalismes perifèrics, que consideren Espanya com una aberració política. La història bona, almenys la que li agrada a l’acadèmic de la RAE, és la que parla de les llums i les ombres, la que explica que el descobriment d’Amèrica va ser una “gesta indiscutible on també es va esclavitzar i es van crear estructures corruptes” i en què els últims de les Filipines no eren uns feixistes assassins sinó uns “nois que van patir la incompetència i la indecència” dels polítics de l’època.