Alfonso Cuarón, benvingut a l'apogeu

Lamentar-se pel fet que 'Roma' no guanyés l’Oscar a la millor pel·lícula en realitat no val la pena. Més que res perquè el seu autor, Alfonso Cuarón, posava al final de la vetllada davant els fotògrafs agafant com podia tres estatuetes de les que –simbòlicament– més pesen: millor director, millor fotografia i millor pel·lícula de parla no anglesa. Però hauria tingut sentit que també s’emportés la més important de totes; i no només perquè ‘Roma’ és mil cinc-centes vegades millor que 'Green book', o perquè aquest premi potser hauria contribuït a facilitar el necessari armistici entre Netflix i la resta del món cinematogràfic.

No, hauria tingut sentit sobretot perquè, en última instància, significaria per a la trajectòria professional del mexicà el que 'Roma' significa per a la seva filmografia: alguna cosa així com una culminació. I és que, malgrat que Cuarón no ha fet mai la mateixa pel·lícula dues vegades, en la vuitena de la seva carrera han resultat convergir moltes de les inquietuds temàtiques i formals que fins ara estaven disperses al llarg de la seva obra prèvia.

Algunes són, d’entrada, les connexions de 'Roma' amb 'Sólo con tu pareja' (1991) i 'Y tu mamá también' (2001), els altres dos llargmetratges que el director va rodar al seu país natal. En totes dues va prendre odissees íntimes i les va emmarcar amb els sotsobres socials i econòmics del seu espai i el seu temps. I, tot i que cap d’aquestes dues pel·lícules prèvies estava protagonitzada per una dona, també elles parlaven dels efectes de la masculinitat més tòxica.

Notícies relacionades

Uns Oscars timorats

Tots els guanyadors dels Oscars 2019

Sobre el paper, resulta una mica més difícil connectar 'Roma' amb 'Hijos de los hombres’ (2006) i 'Gravity' (2013), que al cap i a la fi eren històries de gènere ambientades una al futur i l’altra a l’espai. No obstant, més encara que el seu domini absolut del llenguatge cinematogràfic, el que Cuarón va deixar clar amb aquestes és que la seva atenció com a cineasta està més centrada sempre en l’element humà que en la tècnica. Els protagonistes de totes dues, de fet, no són tan diferents de Cleo, la jove que ocupa el centre de 'Roma': tots ells són herois reticents, que passen la vida esquivant obstacles i que, al final, sobreviuen.

'Gravity', recordem-ho, va ingressar 700 milions de dòlars a tot el món. Després d’aconseguir un èxit així, la majoria de directors haurien intentat fer una altra pel·lícula que n’ingressés almenys 900. Cuarón, en canvi, va decidir ferla que necessitava fer; una de 135 minuts, en blanc i negre, parlada en part en espanyol i en part en llengua mixteca i destinada a ser vista per la major part dels seus espectadors en pantalla petita. “És la meva obra més essencial”, ha assegurat. “La primera en què he sigut capaç de transmetre realment el que volia”. Ell és el cineasta del 2018, i no hi haurà estatueta de més o estatueta de menys que canviï això.