Anar al contingut

ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD

Oscars 2019: el millor (i el pitjor) de les 8 pel·lícules nominades

Els crítics d'EL PERIÓDICO donen els seus arguments a favor i en contra dels films que opten al gran premi

Oscars 2019: el millor (i el pitjor) de les 8 pel·lícules nominades

Samuel Aranda

Vuit títols competeixen per emportar-se l’Oscar 2019 a la millor pel·lícula. Els crítics d’EL PERIÓDICO (Quim Casas, Eduardo de Vicente, Beatriz Martínez i Nando Salvà) donen els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició de pronòstic incert, sense un títol especialment favorit, tot i que pot pensar-se que 'Roma', d’Alfonso Cuarón, pot (o ha de) donar la campanada. La decisió queda en mans dels acadèmics, però l’acarament entre els especialistes pot servir-lvos per tenir les coses una mica més clares a l’hora de fer la vostra quiniela.

'BLACK PANTHER’
De Ryan Coogler

A FAVOR
Un superheroi afroamericà

És una quimera, per descomptat, però donada la reivindicació afroamericana que s’ha instal·lat a Hollywood en els últims anys, seria tot un plaer (pervers) veure coronar-se amb l’Oscar a la millor pel·lícula de l’any un film protagonitzat per un superheroi de raça negra, una cosa que no han aconseguit tots Los Vengadores junts. Al cap i a la fi, els premis són indústria, i 'Black Panther' ha aconseguit un gran èxit en taquilla. Si guanyés, Spike Lee segur que la fa grossa. Quim Casas

EN CONTRA
La guanyadora de l’Oscar que mai va existir

Aquest any l’Acadèmia no ha parat de fer marxa enrere en les seves decisions. Una va ser la de crear un "Oscar a la millor pel·lícula popular", que era com dir a la més taquillera. 'Black Panther' va arrasar als EUA i molts analistes denunciaven que semblava que li haguessin dissenyat un guardó a la mida. La polèmica va provocar que aquest premi especial se suspengués (ara per ara). Sense aquest premi, serà la gran perdedora d’aquesta cerimònia, ja que només té opcions en categories de segona fila. Eduardo de Vicente


'BOHEMIAN RHAPSODY’
De Bryan Singer

A FAVOR
L’Oscar popular

S’ha convertit en el fenomen de l’any, sobretot gràcies al consens de l’audiència, que ha vibrat amb aquest 'biopic' sobre Freddie Mercury que ha aconseguit dilapidar rècords de taquilla i revitalitzar el culte per la banda Queen. Ningú esperava que es colés de manera tan contundent en la temporada de premis, però el seu Globus d’Or a la millor pel·lícula la situa en una situació privilegiada per guanyar un Oscar que tindria un caràcter popular. Beatriz Martínez

EN CONTRA
Un film trontollós

Malgrat el seu notable èxit comercial i que Freddie Mercury i Queen continuen sent molt populars, aquest 'biopic' bastant suavitzat és un film trontollós que, per no tenir, no té ni un director clar, ja que Bryan Singer, el que apareix en els crèdits, va abandonar el rodatge molt abans que es completés. A l’Acadèmia li agrada això del 'the show must go on', però aquesta vegada seria passar-se. Qui sí que té números és Rami Malek, l’actor que encarna Mercury. Quim Casas


'EL VICIO DEL PODER’
D’Adam McKay

A FAVOR
Política amb ironia

La política sempre ha venut bé a la gala dels Oscars, ja siguin retrats de personatges progressistes, republicans o demòcrates. 'El vicio del poder' és, a més d’intel·ligent en la seva manera de biografiar el terrible Dick Cheney, un film original en la seva estructura narrativa i compta amb una excel·lent composició de Christian Bale. El seu director, Adam McKay, ja va competir fort amb la seva anterior pel·lícula de marcat accent polític i social, 'La gran apuesta'. Quim Casas

EN CONTRA
L’última en les llistes d’apostes

El vitriòlic retrat de Dick Cheney ha provocat reaccions extremes: hi ha qui l’adora i qui l’odia. Aquest impossible consens entre admiradors i detractors provoca que hagi perdut en tots els duels que ha mantingut amb la resta de pel·lícules. El de maquillatge ja el té a la butxaca, el de muntatge és probable, Christian Bale no està descartat, però com a millor pel·lícula ho té impossible. La seva victòria es paga a 151 per dòlar apostat i és l’última de la llista. Eduardo de Vicente


'GREEN BOOK’
De Peter Farrelly

A FAVOR
L’única opció si no guanya 'Roma’

‘Roma’ és la gran favorita, però si hi ha un títol que pugui arrabassar-li el premi és aquest retrat benintencionat i amable que denuncia la discriminació cap als afroamericans. Una d’aquestes típiques ‘feel good movie’ (pel·lícula per sentir-se bé) tan del gust dels votants. En els últims dies s’ha emportat guardons importants com el del Sindicat de Productors i el de l’Associació de Crítics de Cinema Nord-americans, que li han fet guanyar punts. Cuarón encara no pot respirar tranquil. Eduardo de Vicente

EN CONTRA
Una oda al bonisme

El seu argument és una barreja de gags tous i moments de manipulació emocional que prova de reconfortar l’espectador convencent-lo que el racisme és cosa del passat, i que per erradicar-lo només va fer falta que un home blanc i un de negre compartissin un cub del KFC. La seva victòria només demostraria que a Hollywood continuen entossudits a recordar-nos que ells no són racistes. Però ¿no van fer això ja quan li van donar l’Oscar a ‘Paseando a Miss Daisy’? Nando Salvà


'HA NACIDO UNA ESTRELLA’
De Bradley Cooper

A FAVOR
La pel·lícula himne

A Hollywood li encanten les reinterpretacions modernes dels seus grans clàssics i, sobretot, té predilecció per les pel·lícules que giren entorn de les llums i les ombres de l’èxit i de la fama. Aquesta nova adaptació de la pel·lícula de William A. Wellman sembla haver sigut concebuda per emportar-se tots els Oscars i, a més, ens ha descobert que Lady Gaga es menja la pantalla igual que els escenaris i que el seu tema ‘Shallow’ és molt més que un himne. Beatriz Martínez

EN CONTRA
...i l’estrella es va apagar

Va ser la favorita durant tants mesos després de la seva estrena que, quan va arribar l’hora de començar a repartir premis, havia perdut força. ¿Resultat? Els actors, actrius i directors procedents d’altres candidates li van anar arrabassant premi rere premi. A més, tots a Hollywood coincideixen que tant la campanya pre-Oscars de Bradley Cooper com la de Lady Gaga han sigut desastroses. I després hi ha aquest altre petit detall: la pel·lícula no és gran cosa. Nando Salvà


'INFILTRADO EN EL KKKLAN’
De Spike Lee

A FAVOR
Un cineasta ressuscitat enemic de Trump

A l’Acadèmia li encanta ressuscitar de tant en tant algun cineasta oblidat. És el cas de Spike Lee, que no figurava entre els candidats des de ‘Haz lo que debas’, fa gairebé 30 anys. Les històries basades en casos reals són ben rebudes i més si tenen també un component racial i una part de comèdia que es riu dels amics de Trump. És molt probable que obtingui el guió adaptat, per la qual cosa no seria estrany que també pugui donar guerra en el premi gros. Eduardo de Vicente

EN CONTRA
Nominació de consolació

Ha sigut un any crucial per a la reivindicació del cine afroamericà dins de la indústria i és just que Spike Lee, el que va ser un dels seus grans impulsors, hagi tornat per reivindicar el seu tron. Però, lamentablement, no ens trobem davant de la seva millor pel·lícula. Té un plantejament original i està plena d’ironia, però el cineasta recorre a la brotxa grossa per donar forma a un pamflet anti-Trump amb millors intencions de denúncia que bons resultats. Beatriz Martínez


'LA FAVORITA’
De Yorgos Lanthimos

A FAVOR
El triomf de l’imprevist

Hi haurà qui digui que, com totes les de Yorgos Lanthimos, és el tipus de pel·lícula que de cap manera genera consens, i tindrà raó: es tracta d’una obra massa estranya, extravagant i cruel. I el cas és que malgrat això 'La favorita' agrada pràcticament a tothom que la veu, potser per la mestria amb la qual orquestra conflictes de classe i de gènere i de política i d’alcova, i amb la qual aconsegueix provocar-nos el riure i deixar-nos fets pols en el transcurs d’una mateixa escena. Nando Salvà

EN CONTRA
Recreació d’autor

Poden guanyar qualsevol de les seves tres actrius, o fins i tot dues (Reisz i Stone competeixen de forma fratricida en la mateixa categoria), i en els diferents apartats tècnics, donada la seva cuidada recreació de l’Anglaterra del segle XVIII, però la sensació és que aquesta producció anglosaxona del grec –i cada vegada menys virulent– Yorgos Lanthimos s’ha colat amb tantes estatuetes per cobrir la ració de cine més d’autor, més personal i empipador. Quim Casas


‘ROMA’
D’Alfonso Cuarón

A FAVOR
La guanyadora que l’Acadèmia necessita

Cert, és una candidata atípica: no inclou intèrprets reconeixibles, els seus personatges parlen espanyol i mixtec i, a més, és en blanc i negre. Així mateix, la va produir Netflix, i no està clar si això juga a favor o en contra seu. El que sí que ho està és que tots els premis rebuts en aquests mesos li hauran posat els votants de cara, i que la seva victòria –i la revolució que implicaria– proporcionaria a l’Acadèmia una cosa de la qual està molt necessitada: una narrativa. Nando Salvà

EN CONTRA
¿Un càstig a Netflix?

Resulta inqüestionable que ens trobem davant d’una de les pel·lícules més importants de l’any, però encara falta saber si el fet que sigui un original de Netflix podria convertir-se en un impediment per alçar-se amb el màxim guardó. A més, resulta sospitós que no està nominada al millor muntatge, una categoria que històricament va vinculada a la de millor pel·lícula. Finalment, podria anul·lar les seves possibilitats si els acadèmics prefereixen votar-la com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Beatriz Martínez