'The old man and the gun': el coherent testament de Robert Redford

Pot ser que si li presenten d’aquí dos anys un bon projecte, Robert Redford torni a actuar, com ha fet Daniel Day-Lewis en dues ocasions. Però ‘The old mand and the gun’ és un testament cinematogràfic amb totes les de la llei, un film crepuscular (pel personatge, un avi atracador de bancs que es va escapar diverses vegades de la presó, i pel to), entre dramàtic i irònic, en què fins i tot es reprodueixen imatges d’antics títols de l’actor, com ara ‘La caça de l’home’.

La pel·lícula representa també un bonic joc de miralls entre diferents models de cine independent al llarg de les últimes dècades. Redford ha sigut un emblema per als directors independents a través de Sundance Film Institute, l’organisme que va crear als 80 per ajudar nous directors a desenvolupar els seus projectes.Monte Hellmanva treballar a les seves dependències, i en una de les seqüències de ‘The old man and the gun’. Redford veu en un cine ‘Carretera asfaltada en dos direcciones’, un títol icònic del cine independent dels 70 fet per Hellman. La seva companya de repartiment, Sissy Spacek, va protagonitzar un altre gran film indie dels 70 (‘Males terres’), i David Lowery en va dirigir un dels millors de 2017 (‘A ghost story’). Tot és molt coherent. Redford s’acomiada amb calma i envoltat de gent que pensa el cine com ell.